Enric Vinyes i Ballbé

Genial, entrevista Pujol

2010-08-30T16:51:00.002+02:00

Jakarta, una mega ciutat amb enormes diferències

2010-06-19T10:52:00.000+02:00

Passejar per ella és quasi impossible per les seves dimensions i per la concepció de la mateixa. És una ciutat feta pel cotxe, per aquells pocs que en poden gaudir ja que les voreres estan en mal estat, són estretes i la pol·lució és abundant amb fins i tot partícules amb suspensió.

És una ciutat de grans contrastos amb tints de tercer món, venda ambulant en qualsevol cantonada i gent buscant-se la vida pel carrer, i tonalitats de món punter amb gratacels luxosos i cotxes de gama alta. Dins d'aquest context el capitalisme es viu en la seva versió més ferotge ja que poder tenir i comprar són el que anel·la qualsevol del seus més de 8 milions d'habitants ara bé tenint clar que gran part d'ells no té accés. Els grans centres comercials que hi ha per tota la ciutat, no tenen res a envejar als que es poden trobar en els països més desenvolupats del món, i els diversos camps de golf que hi ha dins de la mateixa ciutat són un clar exemple del que expresso.

Hi ha però aspectes que deixen clar que és una societat viva i àvida que es busca i se sabrà buscar la vida. Al carrer hi ha gent que regula el caòtic trànsit a canvi d'alguna propina, motoristes que s'ofereixen per fer de taxista, vianants que ofereixen pujar al teu cotxe per permetre circular en carrers on l'ocupació ha de ser de 3 o més... tots aquests casos ho demostren.

A nivell personal crec que Jakarta i tot Indonèsia és un lloc d'oportunitats en el que evidentment hi ha molt i molt a fer que no deixa de ser una clara temptació o repte no només pels seus conciutadans. També és un indret que fa reflexionar sobre els posicionaments o pensaments que un té i defensa amb fervor i vehemència a casa seva i fins i tot s'arriba a contradiccions interessants al plantejar-te la coherència dels mateixos o si aquest són vàlids worldwide.

Madrid Màster 1000 versus Godó Barcelona

2010-05-12T12:05:00.005+02:00

Abans d’ahir i tot veient el telenotícies em vaig adonar que tan en Roger Federer com en Rafa Nadal estan jugant el Màster 1000 de Madrid i fa unes setmanes no ho van fer en un torneig amb més de 50 anys d’història com el Godó. En certa manera un es pot preguntar perquè quan Catalunya, i més concretament Barcelona, és clarament on hi ha les millors escoles de tennis, els clubs més històrics i on la història del tennis va començar a l’Estat Espanyol no se celebra a dia d’avui el principal torneig de tota la península ibèrica on per tant hi participarien els màxims exponents del rànquing ATP i estaria dotat amb els premis més importants. No voler conèixer la resposta és d’una clara ingenuïtat i una manca de realisme. No és així perquè les principals empreses del IBEX tenen seu a Madrid i per tant fan de espònsors més còmodament a esdeveniments que tinguin lloc en la capital i per tant és un exemple més de l’efecte capitalitat tan injust amb la perifèria i tan denunciat amb altes aspectes com gestió dels aeroports, inversió en infraestructures, presència de peatges a les autopistes... Ara bé tampoc cal espolsar-nos totes les culpes i cal veure també en l’estretor de mires catalana com una causa de la situació. Per què no es van aprofitar els jocs olímpics per fer unes instal·lacions de tennis que permetessin albergar un torneig ATP i WTA de primer nivell? Com és que es va optar per fer una instal·lació per tal de popularitzar el tennis quan ja existien clubs de tennis amb preus molt i molt raonables? Decisions com aquesta no només han acabat perjudicant o arruïnant a alguns clubs de tennis amb una competència il·lícita sinó que han perjudicat de forma global i estratègica al tennis català que de ben segur se’n ressentirà a mitjà/llarg termini.

13 D, final i principi

2009-12-14T23:57:00.002+01:00

Segurament no ha estat un èxit rotund ara bé tampoc ha estat un fracàs. Si algú ens hagués explicat que tindria lloc un referèndum com aquest fa dos anys l'haguéssim tractat de foll. Ara veiem que tot és possible que no hi ha límits i que l'Estat no ens enviarà els tancs si algun dia decidim emancipar-nos. Per tant cal des d'avui mateix posar-se a treballar més que mai pel que futur que tots volem, mans a la obra!!

Les farres del Sr. Laporta

2009-12-03T19:02:00.001+01:00

Jo estic descaradament d'acord amb què el Sr. Laporta vagi a Luz de Gas i s'ho passi bé. També estic d'acord en què es prengui la beguda que desitgi i disfruti sense fer mal a ningú. Penso que gran part de les crítiques venen de gent amargada, infeliç o amb altres motius espanyols de desprestigiar al President del Barça. A més a més, totes les crítiques tenen el seu fonament en una dobla moral basada en promulgar que no s’ha de fer allò que un mateix faria si podés. Saber gaudir dels plaers de la vida és un dret i jo animo a la gent que es desinhibeixi si ho desitja i es begui i balli amb qui vulgui, quan vulgui i com vulgui. Visca la llibertat, visca la independència que alguns volen criticar com sigui i atacant a qui hi creu obertament.

Parlar de pactes post electorals: una estupidesa

2009-11-19T18:48:00.004+01:00

Aquests dies ens estan marejant els diferents partits polítics amb respostes més o menys vagues sobre què faran després d’unes eleccions que tindran lloc d’aquí un any i durant el qual poden passar encara moltes coses. Què passarà amb la sentència del TC? Com estarem de la crisi econòmica actual? Sorgiran nous casos de corrupció o de despesa injustificada de l’administració (estudis)? Evidentment tots aquests aspectes i molts d’altres influiran en uns resultats que alhora seran els que permetran establir majories.

Jo el que crec una altra vegada és que ens equivoquem al preguntar amb qui estarien els diferents partits disposats a pactar, ja que l’essència d’un partit polític és governar i per tant assolir el poder. Ara bé estaria vostè disposat a pactar amb qui fos i a canvi de quasi tot per governar? Encara que perdés de més de 10 diputats i hagués de conformar un govern feble i massa divers per fer bon govern ho voldria fer? Quins punts del seu programa serien negociables? Pluja fina? Són preguntes que potser ara no ens plantegem ja que fa dos legislatures que hi estem acostumats però el resultat és divagacions i retards inexplicables en punts importants com els següents: Quart Cinturó, MAT, Impost de Successions, Concert Econòmic, Votar coherentment al Congrés amb el que s’ha fet abans al Parlament... Si us plau periodistes sigueu una mica més aguts i plantegeu preguntes realment complicades als nostres polítics, preguntes que permetran al poble votar coneixent les conseqüències reals.

Els càrrecs de la Sra. Montilla

2009-11-13T09:44:00.004+01:00

Durant aquests dies s'ha estat comentant si era lògic i normal que la Sra. Montilla tingués tants càrrecs i si aquests eren remunerats o no. Crec fermament que la discussió no s'ha enfocat de la forma que s'hauria d'haver fet. Jo les preguntes que em faig són les següents: La Sra. Montilla té una formació tan àmplia i profunda? La Sra. Montilla té temps material de realitzar bé las tasques que comporten? Aquests càrrecs són necessaris o prescindibles?

La meva resposta a les dues primeres és que segur que no i llavors em plantejo: potser podríem eliminar el càrrec en qüestió, tot funcionaria igual, i en el cas que sigui remunerat estalviaríem un calerons a l'administració. En el cas que el càrrec requereixi feina efectiva jo seria partidari de intentar reduir l'atur posant la feina al mercat laboral, sempre amb el benentès que la Sra. Montilla disposi de suficient sou per portar una vida digna i tenir un plat calent a taula. Pel que fa a la darrera pregunta, jo em recolzaré en la meva reflexió a les recents declaracions del Sr. Serra Ramoneda que reconeix que com a patró del Palau no feia res de res. Vistos els resultats en aquest cas, corrupció del Sr. Millet que cap patró va detectar malgrat tenir l'encàrrec com a patró de fiscalitzar el què es feia, per mi és evident que es poden suprimir moltíssims càrrecs i remunerar dignament aquells que quedin i que els ocupin persones formades i amb una plena dedicació.

Again at home!!!

2009-11-12T14:49:00.001+01:00

Next stop 10 de Novembre

2009-10-19T11:43:00.000+02:00

Lligament creuat anterior, ja veurem com va tot plegat...

Arenys, final, principi o continuació el temps dirà

2009-09-14T20:21:00.000+02:00

Somriures, cares plenes d’il·lusió, eufòria... tots aquests sentiments ahir junts inundaven la riera d’Arenys de Munt com si es tractés de la pitjor tempesta de tardor. Els independentistes ens vam donar un bany amb un plausible realisme que tots feia temps que anhelàvem.

Ho deia Nebrera la llibertat no es demanar es pren i jo hi afegiria es pren amb demostracions cíviques com les d’ahir, amb serenitat, bon comportament i fent del projecte d’independència, un projecte que il·lusioni, que sigui inclusiu, per a tots i amb tots i definitivament més atractiu que l’actual. Estic convençut que anem en la bona línia i la societat, com sempre la societat i no els partits polítics, estan iniciant un moviment que desitjo que sigui imparable.

Crec que havia de ser així i calia que la societat prengués la iniciativa i ara caldrà veure com ho interpreten els diferents partits polítics o possibles futurs nous partits. Ara cal emprar Arenys per fer més adeptes a la causa i aprofitar per exemple la crisi econòmica en aquesta línia. Hem de ser capaços de teixir un moviment transversal per la independència englobant a tothom i evitant l’actual fragmentació amb diferents plataformes, partits o moviments. Tots tenim cabuda en un projecte d’esplendor i grandesa i en certa manera tinc la impressió de que és ara o mai, el tren arriba a una cruïlla on toca decidir Espanya per sempre o emancipació total i absoluta, estarem a l’alçada del moment històric que ens toca viure?

Gràcies Sr. Laporta!!

2009-09-14T20:20:00.000+02:00

La manifestació unitària i independentista d’aquesta diada ha estat diferent i ha servit per posar l’accent en una transversalitat que ja era necessària. Laporta ha escenificat que existeix un independentisme d’americana i corbata, plenament normalitzat, tolerant i respectuós. Ens calia com a país un símbol com aquest ja que un moviment d’alliberament només tenir èxit si ve de tota la societat i per a tota la societat. Gràcies Sr. Laporta per demostrar-nos clarament que el camí és possible fer-lo tots plegats, relaxats, tranquils i amb seny.

Aigua Xel·lida

2009-08-09T12:21:00.002+02:00

A l'ombra

2009-08-07T16:16:00.002+02:00

Caja Madrid

2009-07-01T09:39:00.004+02:00

Caja Madrid és la T4, és Iberia, és l'Espanya més rància que ens puguem tots plegats imaginar. Dins d’aquest context Caja Madrid no és una empresa exclusivament ja que empra la seva posició econòmica per fer política comprant per exemple u 20% d'Iberia per garantir la seva espanyolitat i a instàncies d’una Esperanza Aguirre presumptament liberal. Crec que com a catalans hem de ser molt conscients de tot plegat i actuar amb conseqüència, evitem deixar-nos prendre el pèl una altra vegada més.

La persona, el més important

2009-06-24T20:14:00.002+02:00

Abans d'ahir vaig assistir al casament de l'amic Alejandro, un casament a Polònia que em va deixar empremta. Es tracta d'un casament especial entre dues persones de cultures diferents que han fet tot el possible per la relació i aconseguir arribar al final, al matrimoni. Aquest és un aspecte clarament a destacar en una relació intercultural que ha estat a distància en diferents etapes. Una relació que comporta inevitablement fer renúncies per sobre de les habituals (e.g. viure en l'entorn d'un dels dos o crear-ne un de tercer). A part de tots aquests components que fan de la unió quelcom distint m’agradaria destacar el discurs del capellà durant la celebració de la cerimònia del matrimoni pròpiament dit. El capellà va destacar que no era important que l’Alejandro parlés x idiomes i hagués estudiat y carreres que el que era realment important és que fos persona amb a la transversalitat que aquesta afirmació comporta. Calia que com a parella se sabessin l’Aejandro a l’Ania i viceversa donar sense esperar res a canvi i tenint l’amor i l’estima com a clara guia dels seus actes. Poden semblar afirmacions banals o comunes ara bé a mi em van calar en una societat basada en el “yo quiero y yo tengo” clarament representada també aquell vespre al Palau Reial de Rydzyna.

Multes - St. Jordi - Plaça Catalunya

2009-04-25T11:19:00.003+02:00

Sembla que l’Ajuntament de Barcelona ja no respecta res ni ningú, tampoc les tradicions com per Sant Jordi baixar a passejar per Les Rambles de Barcelona. Sembla clarament que el seu afany recaptador i punitiu arriba a límits clarament indesitjables i de dubtosa lògica racional.

Entenc que hi ha dies i lloc en què s’ha de fer la vista grossa i deixar gaudir els conciutadans de la festivitat. En aquest sentit St. Jordi i el centre de Barcelona compleixen aquests requisits i estacionar la motocicleta en una zona normalment prohibida però sense molestar als vianants no hauria de representar cap tipus de multa i més tenint en compte la impossibilitat d’estacionar en cap altre lloc. Ara bé no és així i en puc donar fe ja que vaig ser com molts d’altres, víctima d’aquesta broma de mal gust de la nostra estimada administració local.

A nivell general penso que és moment que la societat en general engegui un debat sobre les multes de trànsit ja que en un moment de crisi com l’actual els imports que s’apliquen són desmesurats i m’atreviria a dir perversament desmesurats. Quina és la funció de les multes? M’agradaria pensar que evitar que es cometin les infraccions una altra vegada, ara bé sembla que les raons són merament recaptadores. Penso que multes de l’ordre de 300, 150, 100 Euros són sobredimensionades i amb imports dividits per 2 l’efecte seria el mateix, sempre hi quan la idea sigui evitar noves infraccions, si us plau permeteu-me posar-ho en dubte...

A la platja plovent

2009-04-10T17:41:00.002+02:00

D'aquí uns minuts em venen a buscar i anirem cap a la platja, es planteja un cap de setmana mogudet a nivell meteorològic però de ben segur seran uns bons dies. M’he alliberat de les obligacions estudis/feina i espero que predomini el còctel relax més festeta. La veritat és que aquesta Setmana Santa em feia tanta falta, un descans si us plau!! Sense grans expectatives segur que seran uns dies magnífics i després una rentrée com cal energètica, amunt i avall. La crisi no podrà amb mi!!

Balanç eleccions a Euskadi

2009-03-15T21:56:00.011+01:00

Penso que el resultat de les eleccions a Euskadi és una gran oportunitat per obrir els ulls d’una vegada. Espanya és, Catalunya i Euskadi potser seran. És sorprenent veure com partits que són totalment contraposats es posen d’acord a l’hora d’intentar homogeneïtzar a Espanya i veure si assoleixen el què Franco no va aconseguir. Ara ja tenim un mapa d’Espanya plenament en blau i vermell i es pot començar a treballar amb una pluja fina per mirar d’atenuar en un inici i eradicar finalment les diferències culturals. Lemes de l'estil "si tu no vas ellos vuelven" ara no serien possibles ja que els que haurien de tornar i els què ho són i volen continuar són el mateix, espanyols.

Montilla sí Obama no

2009-01-24T20:15:00.003+01:00

No pretenc amb aquest article exalçar al malauradament president actual del nostre país ara bé vull posar de manifest el miracle social que representa i sobretot contraposat amb el màrketing que s’intenta fer per aquest fet en el cas d'Obama. Obama no és negre sinó que mulat i a més a més és advocat per una de les universitats més prestigioses de EUA. No és això cap problema però el que molesta és que s'intenti vendre una cosa que no és. Obama potser serà un gran president però a mi em sap força greu que s’hagi parcialment enganyat la opinió pública. Tornant a casa nostra i deixant de banda ja al Sr. Montilla, tenim clarament que durant els últims anys al nostre país l’ascensor social ha estat una clara realitat permetent a la gent amb esforç i treball millorar la seva posició social. El "milagro español" dels anys daurats de l’economia de l'Estat s’ha traslladat al carrer, cotxes luxosos i segones residències no són una realitat rara avis. Casa nostra ha estat doncs una zona d’oportunitats en contra del que molta gent pensa molt per sobre que per exemple els EUA. Veurem que ens depara la crisi actual i si continuem en la mateixa línia, jo no hi confio gens ni mica, to be continued.

Estimar, definitivament voler i aprendre'n

2009-01-10T13:12:00.004+01:00

L'altre dia em feien una reflexió al respecte i em vaig adonar amb perplexitat que portava temps enganyat o si més no sense fer l'approach adequat al l'assumpte. Per estimar cal voler-ho ara bé no només això ja que cal, i és infinitament important, aprendre a fer-ho. Aquest aprendre té la subjectivitat que a cada persona cal estimar-la amb matisos diferents (família, amics, parella ...). De ben segur el que comento és una obvietat ara jo penso que de tant en tant cal que mirem de tenir presents aquest tipus d'idees per fer la nostra vida i la de les que ens envolten més fàcil i plaent.

Un trajecte en tren dur, dur, dur

2008-12-25T11:08:00.004+01:00

Abans de fer ús de la línia de tren Barcelona-Puigcerdà cal que algú prengui paciència per poder suportar més de 3 hores de trajecte a les que normalment cal afegir algun retard. Essent conscient d'aquest fet vaig aventurar-me el cap de setmana passat a reviure l'experiència i vaig decidir pujar a la Cerdanya en tren. Tenia present que el tren aniria força ple i de fet per poder seure vaig haver d'optar per un dels darrers vagons tot i saber que a Vic hauria de fer el canvi a un vagó davanter. La meva primera impressió va ser de certa sorpresa positiva al veure que els vagons eren els de Rodalies estàndard, és a dir els vells, però d'aspecte net i molt respectable.

El trajecte va començar sense problema i va ser quan portava uns 45 minuts i ja estava a punt d'entrar a Osona que vaig començar a sentir la duresa i la incomfortabilitat dels seients en els que estava assegut. En una primera instància vaig pensar que al arribar a Vic i canviar als vagons davanters tot tornaria a ser com havia estat en el passat i podria descansar durant les dos hores restants de viatge amb aquells vagons antics amb butaques blaves, brutes, molt velles, però molt còmodes. Malauradament al arribar a Vic els meus pitjors temors es van fer realitat i em quedaven dues hores de tren amb uns seients dissenyats, concebuts per a trajectes de Rodalies.

És vergonyós tot el que passa amb aquesta línia de tren i sembla que les autoritats s'inhibeixen d'una forma escandalosa. Demano a tots els polítics que pugen a la Cerdanya que facin l'exercici d'agafar el tren un dia i que s'adonin dels dolors d'esquena que en genera el seu ús. No pot ser que algú decideixi impunement d'emprar uns vagons concebuts per a la curta distància per fer trajectes de 3 hores i que no es plantegi els grans inconvenients pels usuaris.

Yes we can

2008-11-07T09:38:00.001+01:00

Alegria, il·lusió, esperança, canvi idees o conceptes amb una connotació positiva que tinc intenció d’aplicar en la meva vida diària. Obama ha sabut transmetre aquestes idees aprofitant la voluntat de canvi impulsada per una crisi monumental, se n’ha definitivament sortit. Jo en el meu entorn estic decidit a prendre nota de la lliçó i irradiaré positivitat a dojo a partir d’ara, de fet no hi ha cap motiu per no fer-ho.

Demostrar, demostrar, demostrar

2008-10-29T17:01:00.000+01:00

Perquè algú tingui confiança en un projecte cal demostrar-ho, coherència i persistència. Aquest fet és aplicable a múltiples facetes de la vida des del que és personal passant per professional i polític. El país viu moments de crisi i ara necessitem que el nostre govern ens governi les vides més que mai, ens guiï. No m’estic referint amb aquesta tutela que es minvi la llibertat personal de fer i desfer sinó que es doni llum per exemple a un dia gris i fosc com avui.

No a ZP una obligació moral, una qüestió de coherència

2008-10-19T15:42:00.002+02:00

Estic content molt content de veure que CIU està aprenent a dir no, no a la mentida, no a l'engany i no al fet de no tenir paraula. D'altra banda, el fet que sigui en Duran que ho hagi dut a terme també m'enllogulleix, una persona que se l'ha criticada públicament per les seves lícites aspiracions polítiques i ambicions. CIU està demostrant amb en Duran davant que es pot ser coherent un valor malauradament manca cada dia més en la política del nostre país. Per primera vegada com a independentista amb fervor estic plenament convençut que CIU ha pres una bona decisió en política d'estat i ha abandonat el peix al cove amb un rèdit futur que de ben segur serà més elevat.

En paral·lel espero que la decisió dels altres membres de GALEUSCAT i en especial del PNB serveixi per despertar d'una vegada del inútil sentiment d'agermanament amb el poble basc. L'aliança de nacionalistes a Espanya demostra una altra vegada la seva inefectivitat i ens desvetlla la nostra soledat en la lluita pel fet nacional català. Espero que l'experiència a Europa i ara dins mateix de l'Estat Espanyol ens faci conscients que el nostre problema l'hem de solucionar nosaltres a dins de casa i que des de fora es farà ben poc per la nostra causa. "La independència no es demana, es pren" (Montserrat Nebrera, 13/10/08)

Pastanaga i no garrotada, Andreu Mas-Colell, 01/10/08

2008-10-01T23:30:00.002+02:00

M'agrada aquesta frase i a més a més la subscric 100%. Crec que hi ha paraules com incentivar i promoure que són francament més agradables i efectives que obligar i imposar. Penso que nostra essència fa que hom tingui un rendiment més elevat quan impera la llibertat i el dret a decidir. Hi ha un concepte en anglès que m'agrada força que és l'empowerment que defineix a la perfecció al que m'estic referint a l'àmbit laboral (la responsabilitat superior en un treballador el fa millor en la seva feina tot implicant-lo més intensament en la mateixa). Siguem doncs atrevits tots plegats i deixem crèixer a la gent que ens envolta sigui on sigui.

Temps al temps

2008-09-14T15:38:00.002+02:00

Hi ha moments en la vida que aquesta frase que poso per títol t'ha de guiar en la teva conducta o presa de decisions. No és fàcil encarar situacions personals i encara menys quan hi ha terceres persones involucrades ara bé el temps sempre t'acaba deixant clar cap on anar. Aquests dies he tingut l'ocasió de viure i sentir explicar situacions complexes, enrevessades ara bé tinc la certesa que deixant reposar les coses seré i serà tothom capaç de trobar la millor solució possible per encarar un futur d'èxit per tots aquells/es que m'aprecio i estimo.

SACYR y el futur de Catalunya

2008-09-14T10:22:00.002+02:00

Ahir llegint el diari em vaig adonar que arriben temps bons per a Catalunya o com a mínim temps que poden ser bons per a Catalunya. Madrid i la seva opulència s'estan desinflant amb la crisi tal com demostra la situació de SACYR d'una gran constructora consumida pels deutes. La ciutat de la banca del sud d'Europa està pagant la crisi més que d'altres i això només pot ser una bona oportunitat pel nostre país. Sempre he pensat que el dret a decidir va lligat al poder econòmic, poder per fer i desfer. Ara és el moment que l'establishment català tregui les dents afilades i sinó va poder ser amb Endesa que ho sigui ara amb Repsol YPF, que n'aprenguin!

I'll be back soon

2008-09-09T18:12:00.001+02:00

Tinc moltíssimes coses a escriure i penso tornar amb força després d'uns mesos d'inacció.

Lamar de rico, restaurante, Alicante

2008-07-29T23:52:00.002+02:00

Com disfruto quan menjo bé. Disfruto en un primer instant per la composició del plat que no sempre coincideix amb el que un esperava al haver-lo escollit però és ben cert que és vital també aquest punt a l'hora de començar un bon àpat. Aquest vespre, per segona vegada en dos dies, m'he donat el plaer aquest restaurant del Carrer Castaños 16; sense massa gana i amb la voluntat de menjar poc i sa. Per començar m'he regalat una amanida d'espinacs crus, parmesà tallat de forma fina, pinyons, taronja, panses ... quina delícia, quina delícia poder menjar sense omplir la panxa de forma copiosa i donant a l’estomac un clar descans. Tot seguit he passat ja als postres i he preguntat al cambrer, sempre d'un tracte esplèndid, què tenia de lleuger per oferir-me. M'ha clarament orientat a un postre de fruita talladeta a dauets en el qual l’excés consistia en acompanyar-ho d'una boleta de gelat tot recollidet dins d'una galeteta que feina de bol. Boníssim és el que sense cap dubte puc afirmar, un toc llaminer a un sopar auster. Per acabar se m’ha preguntat si volia cafè i com sempre he transmès un no per resposta després se m’ha demanat si volia per contra alguna infusió i m’he aventurat a comandar un te verd; i dic aventurat ja que per un moment he pensat que aquesta elecció podia clarament destrossar el sopar que estava tenint. Com odio els tes de sobre industrial sense gust que es serveixen en una gran majoria dels restaurants ibèrics. Amb aquesta poca confiança ha arribat la meva infusió i el maître m’ha explicat dolçament que procurés treure el te a granel que estava dins de l’aigua calenta passats uns tres minuts per evitar que amargués massa. Ha estat clarament un moment de joia que ha completat un sopar excel·lent i ha confirmat que el restaurant lamar de rico disposa d’aquella sensibilitat pel bon gust dels bons restaurants i per tant és una opció molt recomanable i amb garantia a un preu molt ajustat i raonable.

Finançament passat per aigua

2008-05-20T22:13:00.004+02:00

La veritat és que no sóc capaç de superar estupor que em genera diàriament el seguiment de l'actualitat. No importa el tema o assumpte en concret ja que els mateixos es van succeint carmel, rodalies, aeroport, ... i ara l'actual finançament passat per aigua. No crec que la discussió de si cal tirar endavant la interconnexió de xarxes si ha plogut el dia abans sigui un debat que faci tirar endavant al país. Potser és la mala sort d'uns governants que no se n'acaben de sortir i que la canviant i cada dia més sorprenent meteorologia no els ajuda gens ni mica. Ara bé penso que també és el càstig de no prendre decisions amb fermesa i decisions en les quals és creu fins al final i siguin quines en siguin les conseqüències. Què ens depara el futur? De fet la defunció d'un dels magistrats del constitucional sembla que també jugarà el seu paper en els pròxims esdeveniments polítics i tot i que sembla una bona a notícia a priori tinc la certesa que si no va acompanyada de l'esmentada fermesa no ens en sortirem i campanyes institucionals com el som-hi quedaran encara més i més buides de contingut.

Una cita del meu llibre de Sant Jordi

2008-05-07T18:54:00.002+02:00

Companys,

Aquest Sant Jordi la empresa per la que treballo em va obsequiar amb un llibre digne d'un yuppie i he tingut la sorpresa de trobar un paràgraf com el que us transcric, paràgraf de contingut tan vàlid per la vida d'un mateix. Sembla francament mentida que aquests tipus d'idees puguin també formar part del món "fertoge", com alguns descriuen, de les empreses.

Esa conversación con el almirante Stockdale permaneció en mi memoria y de hecho ha tenido una gran influencia en mi propio desarrollo. La vida es injusta, algunas veces a nuestro favor otras en contra nuestra. Todos viviremos experiencias decepcionantes y difíciles a lo largo del camino, contratiempos para los que no habrá ninguna "explicación" nadie a quien culpar. Tal vez sea una enfermedad, una herida, un accidente, la pérdida de un ser querido, ser enviado a la guerra o permanecer en un campo de prisioneros durante ocho años. Lo que diferencia a las personas, me enseñó Stockdale, no es la presencia o la ausencia de problemas, sino la forma de hacer frente a las dificultades inevitables de la vida. En el momento de tener que enfrentarse a los desafíos de la vida, la Paradoja de Stockdale (conservar la fe en que al final prevalecerás y hacer frente a los hechos más adversos de tu realidad actual) ha demostrado ser muy importante para superar las dificultades siendo más fuerte y no más débil no sólo en mi caso, sino también el de aquellos que han aprendido la lección y han tratado de aplicarla.

Good to Great, JIM COLLINS

Nacionalisme = ecologisme = estima a la terra

2008-04-27T17:40:00.002+02:00

Avui m'han fet una reflexió interessant sobre aquest aspecte i no hi puc estar més d'acord. Crec profundament que el nacionalisme ve d'una estima intensa a la nostra terra i sens dubte com no es pot voler evitar danys irreversibles en la mateixa. Ara bé suposo que les diferències poden sorgir quan es vulguin fer polítiques per fer avançar el país des d'una forma pragmàtica i aquestes topin frontalment amb els que es coneixen com a plataformes ecologistes. Penso que és en aquest punt quan cal emprar arguments tècnicament sòlids per desmuntar una a una totes les pors que s'intenten estendre en tota la opinió pública i des d'una profunda estima a la terra fer progressar el país.

Falten estudiants d'enginyeria!!

2008-04-06T14:30:00.005+02:00

Els diaris ens han obsequiat amb aquesta notícia recentment i ens han donat a entendre la gran perocupació que suposa aquest fet per a tothom, fins i tot el conseller Huguet va fer declaracions al respecte. Des del meu punt de vista el problema no és aquest i l'anàlisi que se'n fa és molt curt de mires.

Enginyers a Catalunya:

- N'hi ha forces i la majoria no acaben treballant com a tals.

- Feines de pura gestió econòmica són cada dia els destins més comuns dels enginyers catalans.

- Les carreres d'enginyeria s'associen a capacitat de treball i esforç fet que es valora molt per empreses de consultoria no tècnica amb sous raonablement atractius.

Em pregunto:

- Per què?

- Per què molt enginyers opten per aquest tipus de feines?

- Hi ha feina tecnològicament atractiva i ben pagada a les nostres empreses?

- Quines empreses tenim a Catalunya que requereixin enginyers d'alt nivell tècnic?

Penso que les autoritats s'haurien de plantejar aquestes preguntes ja que formar enginyers en escoles amb laboratoris sempre és més car que formar economistes o gent d'ADE a la central i això és malgastar diners públics. Aquest fet s'agreuja encara més si acabes formant enginyers per treballar com a tals a França, Suïssa, Alemanya ... Si us plau fem una reflexió seriosa quan tractem temes seriosos i estructurals com aquest.

Debat de l'aigua vs energia. Estratègia.

2008-03-31T20:28:00.003+02:00

Hi ha moltes coincidències entre aquestes dues temàtiques moltes de les que malauradament no se'n parla gaire sovint. Anem a seguir amb aquest raonament.

La Nova Cultura de l'Aigua és un fracàs ja que sinó no hauríem de fer front la situació d'emergència nacional, segons el mateix govern, ens trobem. Pensar que tot es pot basar en l'estalvi i les plantes dessalinitzadores ja s'ha demostrat insuficient, som un país que creix en número d'habitants i econòmicament i per tant el consum d'aigua també augmenta en concordança, segurament hauríem de posar l'accent en fer l'ús de l'aigua més eficient però sense captenir-se en reduir-lo si és impossible o improbable. A més a més, basar totes les noves necessitats futures en plantes dessalinitzadores que consumeixen molta i molta energia elèctrica és ecològicament qüestionable. Només un petit exemple, en el punt de la captació/expulsió d'aigua del mar d'una planta dessalinitzadora s'està malmetent tota la biodiversitat marina al augmentar la salinitat de l'aigua en aquell punt del mar i per contra en el mateix indret d'una central nuclear i degut a l'aigua calenta i neta que en surt la biodiversitat és extensa i procliva. També podríem qüestionar com es genera l'energia elèctrica que necessiten les plantes dessalinitzadores i potser arribaríem a la conclusió que ens calen noves instal·lacions nuclears per fer front a l'augment d'aquest sistema per obtenir aigua. Deu ni do les contradiccions de dita Nova Cultura de l'Aigua.

El segon punt que voldria tractar sobre aquest aspecte és la manca d'estratègia i planificació que ens han dut a la situació actual. Com pot ser que el nostre govern reaccioni quan ja es té el problema a sobre i sense tenir plans o actuacions previstes que puguin anticipar-lo. M'agradaria tornar a exemplificar el que vull fer entendre, el Sr. Sarkozy la setmana passada va anar al Regne Unit per tal de vendre unes quantes centrals nuclears ja que el govern Brown ja comença a pensar com se'n podrà sortir a nivell energètic de forma autònoma quan s'acabi el petroli del Mar del Nord. Això és d'una banda planificar i anticipar i de l'altra fer negoci pel bé del teu país. Em sembla que encara n'hem d'aprendre molt i molt nosaltres.

Creuat anterior (4) + menisc (2)

2008-03-27T17:15:00.003+01:00

Algunes coses s'acaben d'altres s'eternitzen

2008-03-24T16:12:00.003+01:00

Tot sembla indicar que la parella més famosa d'Iniciativa per Catalunya ha trencat. Ha trencat després que el conseller hagi deixat la regidora per una portaveu d'un altre dels partits del tripartit. Rocambolesc? Potser sí ara bé si una cosa em queda cada dia més clara és que els dirigents dels partits que formen l’actual tripartit que governa Catalunya se senten més i més còmodes amb la fórmula. Ja no només sentim a l’independentista Carod parlar d’un catalanisme de pluja fina que ideològicament encanta al President Montilla sinó que anem més enllà i les relacions estrictament laborals es converteixen en íntimes i personals. En tenim per molts anys de tripartit com han de canviar les coses perquè així no sigui. Endavant Carretero!!

ERC i les misèries de la política

2008-03-11T21:30:00.002+01:00

És trist que les pugnes internes dels partits no siguin per idees sinó que es basin exclusivament per ànsies de poder i personalismes. Seria bonic poder discutir sobre les diferents percepcions sobre el futur del nostre país dels Srs. Puigcercós i Carod ara bé ho veig impossible ja que de diferències ideològiques no en tenen cap ni una o com a mínim no ens les fan evidents a la resta. Aquest tipus d'esdeveniments proporcionen contingut a programes com el Polònia ara bé són una de les causes més importants del desprestigi actual de al política. Voldria ser capaç de poder arribar a veure debats precongressuals en el si dels partits polítics, debats carregats d'idees i propostes que de ben segur acabarien essent portada dels telenotícies seriosos i nodrint debats televisats amb audències rècord mantingudes dia rera dia. Last but not least, aquesta situació cultivaria la inteligència dels conciutadans del nostre país.

Cap de setmana d’intenses impressions

2008-02-05T10:50:00.000+01:00

He tingut un cap de setmana d’intenses, emotives i canviants impressions que han deixat sens dubte una empremta en la meva persona. Passant per la emotiva celebració del desè aniversari del nostre estimat col·lectiu al carrer Hercegovina i continuant per un profund sacseig a la meva forma de comunicar-me recordant conceptes oblidats i no per això menys importants. Algunes dades per il·lustrar aquest darrer aspecte, es recomana escoltar un 80% i parlar un 20%. És preferible no donar consells ja que quan es fa s’està oblidant que subjectivitat que implica el fet de fer-ho des del punt de vista propi, és doncs millor limitar-se majoritàriament a escoltar. Cal també tenir present què són interpretacions, responen normalment al perquè de les coses, i quina és la objectiva explicació d’uns fets què, com, quan, qui ... I ja per últim, i sempre amb la voluntat de mantenir una llargada que permeti al meu moderadament feliç amic Carles de llegir fins al final, s’ha de fer un esforç per evitar atacs a la identitat d’altri. Com fer-ho? Simplement cal tenir present la riquesa de la nostra llengua que ens permet emprar el verb estar enlloc del ésser per descriure per exemple un comportament estúpid, no em negareu que sona menys dur t’estàs comportant com un estúpid que ets un estúpid. Una abraçada a tots/es.

Braveheart SÍ!

2008-01-04T16:26:00.000+01:00

Aquestes vacances nadalenques m’he donat el plaer de veure dues pel·lícules d’exaltació nacional com The Patriot i Braveheart, pel·lícules que recomanaria de veure per tractar l’actual depressió nacional que ens afligeix. Les dues amb carn i fetge orquestrades magníficament pel Mel Gibson i amb una barreja de compromís, sentiment i pàtria que la sang em fa bullir. Sé que els grans països s’han fet a base d’èpiques d’aquest estil en el passat i que actualment aquells que volen fer-se han de realitzar gestes, dins d’un context evidentment diferent, però no per això sense aquest mateix regust de fons. És en aquest punt on em qüestiono si a casa nostra tenim gent disposada a ser el William Wallace de Braveheart i donar-ho tot per la seva pàtria. Malauradament se’m fa sovint difícil d’identificar dins dels nostres líders aquesta puresa d’esperit, fermesa en les propostes, nitidesa d’idees, sentiment d’estima i un llarg etcètera de característiques que puc clarament identificar el l’heroi escocès de la pel·lícula. Ara bé, i continuant amb el paral·lelisme, sí que veig en la Catalunya actual una actitud de traïció cap a la pàtria com la que representen a la perfecció els nobles escocesos en el film. Em pregunto quan arribarà el nostre heroi de ben segur sense espasa ni armes però amb mòbil i eines adaptades a l'actualitat per guiar-nos cap a la plenitud nacional?

Bon Nadal a tothom

2007-12-21T20:15:00.000+01:00

Perquè jugueu una mica durant aquestes vacances.

http://www.icq.com/greetings/cards/65/

Estimar

2007-12-10T22:52:00.000+01:00

Avui una persona molt pròxima m’ha fet una nova definició de la paraula estimar, estimar és entre moltes altres coses no fer patir. Entenc que és una bona manera com a mínim d’encarar les relacions personals i de ben segur cal tenir-ho present en el dia a dia. Només us he de fer saber que em sento tan afortunat d’estar envoltat de qui ho estic, moltes gràcies a tots/es.

Catalunya 100% amb energies renovables?

2007-12-05T16:10:00.000+01:00

Ahir va tenir lloc una conferència en el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya on es va presentar l'estudi que podeu trobar si seguiu el link: http://www.ecoterra.org/articulos80cat.html

Personalment em va semblar un estudi poc rigorós i de fet em va sorprendre que no coincidís quasi gens amb un estudi que actualment presenta Greenpeace. En l'estudi de Greenpeace la solució en el tema de la generació elèctrica passa per emprar la tecnologia termosolar elèctrica i en canvi segons aquest estudi seria la fotovoltaica i eòlica les que tindrien un pes més rellevant.

Penso fermament que aquest estudis són necessaris, ens fan reflexionar i tendir cap un ideal que malauradament a dia d'avui és inassolible. Com va dir un dels assistents ningú s'hagués cregut fa 20 anys que l'energia eòlica tindria la importància i el pes que té actualment. Calen visionaris, gent que ens marqui un rumb ara bé tampoc no ens deixem entabanar per solucions definitives i perfectes.

Crec també que un punt d'encontre entre tots els assistents és el fet que cal promoure l'estalvi energètic i penso que és per aquí on sens dubte es pot fer encara molta i molta feina.

Créixer personalment

2007-11-24T19:37:00.001+01:00

Em sembla imprescindible aprendre, créixer en el dia a dia i és per aquest motiu que intento envoltar-me d’aquelles persones que m’omplen i al seu costat afronto dubtes, qüestions vitals a les que em veig avesat. Jo d’aquests encontres miro de treure’n conclusions, lliçons i sobretot millorar com a persona. Ahir una persona molt pròxima em va transmetre una explicació interessant sobre el concepte estimar, em va fer arribar la idea que estimar és fer feliç a aquells que tens al voltant. Pot semblar una obvietat però el que no ho és tant és el fet de saber que sempre actuem tenint present aquesta premissa. Res nois/es avui estic profund i només us ho volia transmetre. Una abraçada molt forta a tots/es.

El país de les meravelles

2007-11-19T09:05:00.000+01:00

Només arribar al aeroport de Zürich un es pot adonar que alguna cosa és diferent al què normalment està acostumat. L’avió no dóna voltes interminables per les pistes del aeroport i de forma ràpida i eficient s’atura on l’espera ja personal de terra i el finger per permetre baixar als passatgers. Al travessar el control de passaports l’agent de duana demana a la persona següent que esperi darrer la línia tot donant a entendre que el desordre, el caos i la mala educació són rara habilis a Suïssa. Quantes vegades a la nostra estimada terra has de treure diners a un caixer automàtic, comprar qualsevol entrada o ticket i sentir l’alè de la persona que tens darrera. Tot seguit només divisar les cintes per recollir l’equipatge un s’adona que sorprenentment totes les maletes ja hi són a sobre i que sorprenentment no s’ha d’esperar gens ni mica.

Aquest cap de setmana m’ha permès gaudir de una sèrie interminable d’experiències d’aquesta índole que evidentment em deixen clar quin és el meu model de país, quin és el camí a seguir. Suïssa és un país petit, un país muntanyós, un país en gran mesura de pagesos en zones rurals però sens dubte és també un gran país. Té indústries punteres a nivell tecnològic, rigor, empenta, idees clares i un llarg etcètera de coses positives. Sempre havia gosat afirmar que els catalans érem els suïssos del sud d’Europa. No ser si ho som, si ho hem estat o ho serem de totes maneres el que tinc clar és que Suïssa és el model a seguir per a Catalunya i que cal que gran part dels problemes que tenim en infraestructures, llengua i cultura, internacionalització ... cal que busquem en el país transalpí la resposta a les preguntes que ens plantegem.

Por qué no te callas!

2007-11-12T23:10:00.000+01:00

Em sembla prou eloqüent començar amb una cita del nostre Juanca ja que és la mostra més clara de la decadència de la monarquia espanyola. Una expressió barroera i amb poc estil digna de qualsevol bar de barri, amb tots els respectes que em mereixen. Crec que no es pot anar a una trobada de la índole de la “Cumbre Iberoamericana” sense tenir-hi res a dir, per figurar i aquí és on rau el quid de la qüestió. Què hi feia el rei a la trobada? És aquesta una visita imperialista de l’estil de les que es feien en les èpoques en què no es ponia el sol en tot l’imperi espanyol? Sembla que a Espanya estan entrant en crisi algunes coses que no s’havien qüestionat mai o com a mínim fa molt de temps. Ja veurem fins on arriba aquesta escletxa de canvi i fins a quin punt altres actors interessats en aquests saben jugar les seves cartes.

Jo crec que vosaltres mateixos podeu jutjar ...

http://es.youtube.com/watch?v=WrC6_uBe4eA

Chad: Nicolas Sarkozy

2007-11-04T21:04:00.000+01:00

No sé si el president francès ha estat oportunista, li agrada fer-se la foto i totes les coses que se li podrien arribar a retreure al Sr. Sarkozy. El que si és plausible i evident és que el President de la República ha demostrat que sap solucionar problemes de forma ràpida i eficient sense deixar que els mateixos se li acabin complicant més del necessari. I el que no és menys important, en Nicolas ha tornat a demostrar a l'opinió internacional que França és gran, vol ser gran i ho serà més i més. El Sr. Sarkozy ha tornat a posar-se en l'escena fent créixer el prestigi internacional del seu país, tant de bo a Catalunya tinguéssim un president la meitat de potent que el President francès.

“Coneixement, coneixement, coneixement amb un xic d’escepticisme” A.F.T. 21/10/07 Deltebre

2007-10-23T11:16:00.000+02:00

Aquesta ha estat la manera de fer de molta de la gent que m’ha envoltat al carrer Hercegovina, dimecres rere dimecres en xerrades més o menys enceses però sempre guiades per una mateixa actitud, manera de fer. Fa goig veure com personalitats de l’altura de l’Antoni Fernández Teixidó emplacen a la gent jove a emprendre aquest camí. No sempre havia cregut que ens arribaria aquest moment, moment en què la nostra manera de fer fos públicament compartida.

Cal sens dubte prendre el guant que ens llença i mirar d’estendre arreu aquest forma d’entendre la política. Formar, formar i formar la nostra gent perquè amb rigor i coherència sigui capaç de desmentir, reafirmar certes postures tot ajudant a millorar la nostra societat que no s’ha d’oblidar que és i ha de ser l’objectiu de la política, la política amb majúscules. Seria fenomenal poder impregnar a tot Catalunya amb aquesta actitud, de ben segur no ens trobaríem en la situació actual i l’anàlisi dels conciutadans comportaria desemmascarar els polítics que ens envolten.

L’Educació al nostre país

2007-10-16T16:39:00.000+02:00

No he gosat d’escriure cap entrada al blog a arrel de la recent polèmica sobre el tema del vel a les escoles ja que crec que un fet com aquest no ha de ser el centre de cap discussió i molt menys d’una de tant important com la del model educatiu del nostre país. Penso que l’educació és cabdal per l’avenir i per tant no es pot abordar sense un acord entre la majoria de les forces polítiques i entitats o associacions relacionades amb aquest món.

Jo des de la meva perspectiva tinc la impressió que l’educació s’hauria de deslligar completament de la religió i per tant hauria de ser laica 100 % a l’estil per exemple del nostre país veí, França. Al aplicar un model, clar, concret, concís com el de França no hi hauria cap forat per discussions absurdes com la del vel ja que la prohibició es faria evident també per el islamista més devot de tot el país.

De totes maneres sóc conscient que un model com el francès, per bo que sigui, no és potser aplicable a arreu. Fent un símil crec que el model social suec no és aplicable als països mediterranis on la picaresca és el pa de cada dia que ens toca viure. És per aquest motiu que crec que Catalunya ha de cercar el seu model, segurament prenent com a referent altres models, d’entre els quals de ben segur hi serà el francès, i construir-lo des de la unitat i basant-se sens dubte en l’excel·lència educativa, excel·lència que assegurarà, valgui la redundància, un futur excel·lent pel nostre país. Aquest procés es podria reduir amb el lema d’una associació que estimo molt i molt: JOINING FORCES TO EXCEL.

Museu Pau Casals (El Vendrell)

2007-10-08T13:25:00.000+02:00

Vaig tenir el plaer de poder visitar el museu en qüestió aquest cap de setmana. Sensacions indescriptibles, emocions i un llarg etcètera d’inputs que van deixar-me en un estat de xoc posterior. El recomano enormement i per això us adjunto el link: http://www.paucasals.org/ .

La figura del Mestre Pau Casals es pot entendre o es pot exaltar des de dos punts de vista diferents, d’una banda se’l pot admirar per la seva ferma defensa dels drets humans de l’altra banda se’l pot apreciar per la seva enorme estima a la seva terra, la seva gent. A mi m’agradaria ressaltar la segona, penso que no es pot entendre la figura de Pau Casals sense tenir present el seu amor a Catalunya i als seus conciutadans. Pau Casals era un artista, un demòcrata convençut, però per sobre de tot això era un català de primera. Va sobreposar la seva catalanitat al seu ofici, negant-se a actuar en països o organismes que no tinguessin una certa actitud envers els problemes que estava sofrint Catalunya i de fet va abandonar els concerts durant un període pel profund estat de pena que li afligia la situació dels seus compatriotes.

És difícil trobar algú a dia d’avui tan íntegre, tan ferm, tan coherent a l'hora de defensar el nostre país. De ben segur ens caldrien molts Paus Casals per poder no només sobresortir per la nostra excel·lència en l’àmbit laboral sinó que també aconseguir els nostres objectius de plena llibertat nacional. Ara que el sistema de les autonomies fa aigua per tot arreu ens cal adoptar postures com la de Pau Casals i ser ferms per tal d’aconseguir els nostres anhelats objectius com a nació. Endavant patriotes no defugiu el compromís que la història del nostre país ens brinda!!!

Cap Roig

2007-10-04T23:39:00.000+02:00

Les coses no tenen un nom perque sí , el roig s'endinsa al mar

Pont aeri

2007-10-04T23:11:00.000+02:00

El pont aeri és la humiliació diària que han de sofrir els empresaris catalans cada vegada que han d'anar a Madrid a fer negocis. És com una flagelació que han de sofrir les primeres espases del país. Estreteors, retards, mala educació de part del passatge i de les mateixes hostesses. Com pot ser que un servei car sigui deficient? I tot això només té un culpable, un culpable que es diu Ibèria, que ho fa amb la inestimable connivència d'AENA.

Malauradament ahir vàrem tenir la notícia que la nova terminal sud de El Prat serà en part destinada a Ibèria. Aquesta decisió es pot clarament emmarcar en la voluntat de no deixar ningú descontent per l'assignació i a l'espera dels moviments que s'apunten en el sector, compra de Spanair i Iberia per part de diferents inversors. Ja veurem com acaba això, ara bé el què em queda clar és que només la presència d'algun inversor català, i de convenciment com a tal, pot donar un tomb a l'assumpte, presència que entenc que serà difícil que es doni però seria del tot desitjable. Evidentment aquest fet ha d'anar lligat amb el desmentallament d'AENA, un organisme que com diu en Carod porta la E d'Espanya; i jo hi afegeixo la E de PSOE que el va crear.

Les formes són importants

2007-09-27T21:31:00.000+02:00

Ahir vaig tornar a sentir aquesta reflexió d'algú molt pròxim. Sé que a vegades oblidem les formes, diem les coses massa directament i deixem de ser conscients que les nostres afirmacions poden ferir als qui ens envolten. Ara bé d'altra banda no voldria que aquesta voluntat d'agradar, de ser políticament correctes fes que desapareixés la franquesa, és a dir el fet de permetre'ns dir les coses pel seu nom. Sempre he cregut que les grans amistats es fan demostrant que ets una persona rígida i coherent amb les teves idees encara que algun dia aquestes contradiguin les dels altres.

L’himne d’Espanya

2007-09-10T10:07:00.001+02:00

Ahir per sort o per desgràcia vaig sentir retransmès per radio, més concretament per la SER, el fervor amb el què es va entonar l’himne espanyol al telefonica arena de Madrid abans del partit del Eurobasket que enfrontava la selecció amfitriona amb Rússia. No només es va fer llarguíssim el tràngol sinó que vaig, voluntàriament, esperar al final del mateix per sentir els comentaris dels periodistes que retransmetien l’esdeveniment, paraules com magnífico, me han sudado hasta las manos, impresionante van inundar els meus timpans durant uns instants.

Per què els catalans no tenim aquesta autoestima? Per què no podem escoltar el nostre himne aquesta longevitat i a més a més regalar als nostres timpans amb frases com les d’ahir? Sens dubte ens cal un canvi de mentalitat, un orgull més accentuat, per plantar cara als nostres veïns colonitzadors que com a bons paràsits s’estan fins i tot apropiant de la nostra essència com a poble amb una clara voluntat uniformitzadora. Busquem moments per donar-nos el plaer de trempar, els necessitem com l’aire que respirem ja que la nostra resistència va per llarg i persistir sota aquestes bofegades espanyolitzadores es fa cada vegada més difícil. Companys gaudiu de la Diada de demà que malauradament no ens deixaran passar l’any amb gaires actes més de caire nacional i patriòtic.

L’altra cara dels pantans de Franco

2007-09-06T09:47:00.001+02:00

Sempre és bo que TV3 ens obsequií amb documentals i encara més quan ho fa sobre la nostra història brindant-nos la possibilitat d’impregnar-nos de coneixement. Ara bé cal fer-ho amb un cert rigor i sempre contextualitzant la informació que s’hi transmet. Aquest no va ser el cas, segons el meu parer, del documental que es va emetre fa un parell de dies sobre els pantans de Franco. Considero que en cap cas es va tenir en compte per exemple quines eren les condicions de treball generalitzades en aquella època, sous mitjans, ... Penso que no es pot construir un documental exclusivament amb opinions subjectives, experiències personals, on és el valor afegit de la feina del periodista doncs? Sembla gratuït a dia d’avui criticar qualsevol cosa que es va fer durant la dictadura de Franco de totes maneres considero que els pantans de la Noguera Ribagorçana són un dels llegats més positius del règim. Em pregunto si continuem amb el nivell d’alguns periodistes actuals d’aquí uns anys tindrem un documental sobre l’altre cara de l’eix transversal, on per la informació dels lectors ja han mort més persones en accident que quilòmetres té la via. Jutgem doncs als governants per l’acció i la valentia de tirar endavant projectes o per la passivitat, inacció per prendre decisions correctives?

Fotografia de la presa de Canelles per X. Larrosa

El sou dels polítics

2007-09-06T09:04:00.000+02:00

N'he parlat moltes vegades amb amics, coneguts sobre aquest tema i no puc estar més d'acord amb el què planteja avui a l'AVUI l'Iu Forn. En recomano la lectura: http://paper.avui.cat/article/opinio/97932/sou/politics.html

Ésser català a l’estranger

2007-09-03T16:13:00.000+02:00

És sempre dur sortir a l’estranger i adonar-se que cal explicar i reexplicar múltiples vegades el fet diferencial i hom s’adona aleshores de com és de delicat militar coherentment en el catalanisme arreu. Entenc que la visió d’integració europea que poden tenir la majoria de joves del nostre continent, contrasta molt sovint amb les lícites reivindicacions culturals, tradicionals i nacionals que pot tenir un poble com el nostre. És evident que la nostra situació, una nació sense estat propi, ens fa estar al corrent d’altres conflictes similars fora i dins del nostre continent i per tant de forma inequívoca acabem donant una rellevància a aquestes notícies de la premsa internacional que objectivament no tenen a ulls d’altres ciutadans europeus. Però el quid de la qüestió és: Com hem d’explicar el fet diferencial? On hem de posar l’accent? En què ens hem de basar per fer-ho?

Freqüentment ens veiem empesos a parlar de diners, balances fiscals, inversions, impostos i un llarg etcètera de conceptes econòmics encara que només sigui per desmentir que siguin el motiu principal del nostre sentiment, conceptes que sempre fan un flac favor a la causa. És sens dubte aquest fet una amenaça i que fins i tot es pot veure agreujada quant les explicacions van lligades a aquest sentiment d’inferioritat tan català d’altra banda. Caldria doncs un manual, un promptuari del bon català a l’estranger que donés les línies generals de com actuar, què dir, mirant així de maximitzar l’efecte de les nostres explicacions. Ara bé a l’estranger també podem adonar-nos d’una oportunitat ja que sorprenentment un es pot adonar que la gran majoria de catalans, nacionalistes i no nacionalistes, es veuen empesos a explicar el fet diferencial català quan algú uniformitza amb les seves paraules l’Estat Espanyol. Com és possible? Quin és el fenomen que fa que una majoria molt important de catalans tinguin interioritzat aquest sentiment i només es faci evident al travessar les nostres fronteres quant es veu atacat per la ignorància? Com es podria fer emergir aquest comportament bèl·lico-reivindicatiu en el dia a dia a casa nostra?

Crec sincerament que com a país hauríem de centrar els esforços en aquest darrer punt, posar-hi clarament l’accent i mirar de fer renéixer persona a persona aquest sentiment ocult a casa nostra. Paral·lelament, considero demostrat que les explicacions fetes per un català a l’estranger tenen un efecte escàs, no convencen i tant sols aconsegueixen informar al respecte el interlocutor.

Una boda volguda, treballada i sobretot sentida

2007-08-27T09:33:00.000+02:00

Dissabte vaig tenir el plaer d’assistir a un casament meravellós no tant per tot allò material que l’envoltava sinó per l’ambient que s’hi respirava. Vaig tenir la impressió que si l’amor existeix era allà present com tots nosaltres per ser testimoni de l’enllaç matrimonial de dues persones rialleres i realment joioses de comprometre’s davant de tots aquells que han anant coneixent durant la seva vida. És clar que les coses es poden fer per compromís, per tradició o fins i tot per tal de complaure a tercers, ara bé sempre deixen de tenir aquest aroma del que vaig poder gaudir dissabte.

Tot van ser detalls per tal de personalitzar un indret que de ben segur acull múltiples celebracions durant l’any i es va fer un esforç evident per tal d’evitar aquestes noves tendències consumistes que acaben homogeneïtzant i malmeten la majoria de celebracions d’aquest tipus. Va ser realment esplèndid, magnífic, excel·lent, ...

La boda va comptar amb un públic jove entregat i col·laborador, que en tot moment es va voler sentir partícip de l’enllaç fent intervencions, projectant power points que van realment contribuir a completar la celebració que havien planificat els nuvis. Durant tot el vespre-nit se’m va fer evident que tant en Marc com l’Ana tenien la sort de disposar d’un gran nombre d’amistats que se’ls apreciaven amb un fervor incondicional i que de ben segur estaran, estarem al seu costat durant la nova etapa que ara comencen plegats. Endavant Ana i Marc, Marc i Ana!!

Cues a l'AP-7...

2007-08-20T17:06:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he viscut per primera vegada les cues a l'AP-7. Al arribar als diferents peatges en direcció Tarragona he hagut d'estar uns minutets semi-paradet per acabar pagant l'impost revolucionari, UNA VERGONYA.

No sé si és culpa d'uns o dels altres ara de ben segur no és culpa ni de La Caixa ni d'Abertis. Aquestes empreses privades es dediquen a fer diners i com ja deia en aquest mateix bloc en referència al tema de l'apagada són les administracions públiques qui han de posar normes, regular el sector. Què fan els polítics? Com pot ser que cada dia que passa tenim dirigents menys preparats, amb més coneixement de causa en posicions tècniques de l'administració? No tinc resposta malhauradament a aquestes preguntes ara el que tinc ben clar quines són les conseqüències per la majoria de ciutadans, cues i ineficiències manifestes que dificulten sovint i reiteradament la vida diària.

Relativitzar les coses

2007-08-16T17:17:00.000+02:00

Tan de bo fos més fàcil relativitzar les coses, no donar-los-hi aquella importància desmesurada que no comporta res de bo, maldecaps, malentesos i sobretot capficar-se en assumptes que no tenen rellevància alguna. Suposo que és l’essència humana que ens juga una mala passada quan intentem sempre qualificar, avaluar situacions, persones o moments.

Tan de bo entre tots féssim un esforç per tenir més present l’expressió CARPE DIEM i miréssim doncs d’evitar l’anàlisi destructiu del passat.

Sucursalisme

2007-08-06T12:32:00.000+02:00

Quan busco la definició del concepte que titula aquesta entrada al blog en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana trobo que el sucursalisme és un concepte encunyat els darrers anys de l'oposició franquista per a designar que determinats partits polítics creats a Catalunya depenen de centres de decisió situats fora del Principat, generalment a Madrid. Em sembla que aquesta definició es pot clarament extrapolar al que malauradament ha passat als darrers dies al PSOE, partit que ha obligat a una de les seves branques PSN, suposadament federals, a prendre una decisió en contra de la seva pròpia voluntat. Què hagués passat si enlloc del PSN s'hagués tractat del PSC? Em sembla més que evident que el mateix hagués ocorregut.

Aquest fet i tants d'altres ens deixen clara una cosa, que la concepció espanyola del federalisme és completament particular i diferent a la que es té a qualsevol altre lloc del món i ens reafirma que el fet diferencial català no passa pas, sí sí Sr. Margall, no passa pas per un suposat federalisme asimètric ni cap història d'aquestes ja que ja sabem com interpreten els espanyols aquesta paraula sinó que l'únic camí és la INDEPENDÈNCIA.

Cap de setmana d'il·lusió

2007-07-31T12:49:00.000+02:00

Sembla que el catalanisme polític continua viu i que com a mínim algú es planteja de reformular-lo, adaptar-lo als nous temps. Després de tenir diferents visions molt negatives respecte al futur del nostre poble després d'aquest cap de setmana sóc molt i molt positiu. S'esvaeix aquella visió derrotista que confinava als nostres i les seves tradicions a exhibicions, espectables tipus maia tot aprofitant el turisme que ens envaeix any rera any.

Barcelona a les fosques

2007-07-25T17:21:00.000+02:00

Malauradament he patit més de 24 hores sense subministrament de fluid elèctric a casa meva amb les conseqüències que un fet com aquest comporta. Tanmateix, no vull carregar contra Fecsa Endesa ni contra REE. Vull carregar contra aquests que són incapaços de donar una informació precisa del que està passant, vull carregar contra aquests polítics de fireta que desconeixen tot allò que no vagi més enllà de les seves baralletes de partit.

Els barceloninis ens trobem que malgrat pagar més impostos que ningú, no tenim cap persona a l'equip de govern del nostre Ajuntament que sàpiga res de res sobre electricitat. I el que és més preocupant encara, tenim un responsable d'energia de la Generalitat que l'únic que sap de la mateixa és interpretar els balanços de situació de les empreses del sector. Ja n'hi ha prou! Volem polítics menys professionalitzats i més professionals en el seu àmbit d'actuació. De fet evito seguir pujant en l'anàlisi de les diferents autoritats públiques del sector malgrat que en el Ministeri espanyol és un trobem l'exemple més clar sobre el que descric. Això si que em sembla inacceptable Sra. Mayol, ja que són vostès qui han d'intentar vetllar pels interessos dels seus conciutadans. Entenc, comprenc que una empresa privada intenti maximitzar els seus beneficis, de fet és la seva obligació i els seus accionistes és el motiu pel qual valoraran l'empresa en qüestió; el que em sembla sorprenent que en un sector regulat com l'elèctric no s'hagi treballat políticament per evitar desastres com el d'aquest dies.

Vostès Sra. Mayol, Sr. Hereu, Sr. Clos, Sr. Montilla, Sr. Castells no estan preparats per prendre decisions com les que ha d'afrontar el país en el futur immediat. La MAT, futura construcció de reactors nuclear, de parcs eòlics, d'hortes solars ... i són decisions cabdals que sens dubte marcaran si Catalunya vol sortir de la foscor o vol endinsar-se en un túnel llarg, llarg i molt llarg.