7/6/15

UDC 14J, la pregunta

Com que crec amb la simplificació de les coses jo hagués recomanat a la direcció UDC una pregunta de l'estil: Duran sí o no? Duran és clarament un sinònim de no independència i no permet confusió alguna.

És òbviament lícit que la direcció UDC no sigui majoritàriament independentista però cal tenir els nassos de presentar-ho com a tal a la seva militància i a la ciutadania en general. Les ambigüitats avui no són acceptables i menys difressades d'una suposada democràcia interna. 

Crec que a Catalunya cal un partit de centre-dreta que defensi la 3a via (UDC o Construim o un altre tant li fa) però ho ha de fer descomplexadament i no marejant la perdiu per no enfrontar-se a la por dels seus més fidels a perdre la cadira del poder en el possible camí a la irrellevància.

7/8/14

El procés català des de Nigèria (07/08/2014)

Arribar a un país com aquest i constatar que la persona que t'assignen per protegir-te és coneixedora de que Catalonia is not Spain i per tant que existim com a país em genera una gran esperança envers el procés que estem vivint. Alguna cosa devem estar fent bé perquè el missatge arribi a Nigèria i de ben segur el nostre principal equip de futbol hi está tenint molt a veure. Després de les darreres setmanes de depressió general aquest fet m'ajuda a seguir creient.


Nigèria (Lagos) un caos i un soroll constant (06/08/2014)

3/6/14

Un nou país hauria d'evitar fets com aquests

http://www.ara.cat/politica/Iban_Rabasa-joventuts-Unio-director_general-Exteriors_0_1150085173.html

Em sorprèn la polivalència d'aquest jove d'UDC. Sense conèixer el detall m'inclino a pensar que no en deu tenir ni folla d'agricultura ni d'exteriors i em fa pena tot plegat. Potser són llocs innecessaris i llavors podríem prendre una decisió intel.ligent i eliminar-los pel bé de les arques públiques. Una altra possible cas es que es tracti de càrrecs amb títol de nivell per fer tasques de poc valor afegit, com en el darrer cas devaluar-los segur que ens suposaria un estalvi.

Seria bo que un dia posessim al mateix sac l'estupidesa de les quotes (udc, dona, territori...) i les confiances es fessin a un vàlua contrastada i no emparats en un sectarisme digne d'altres formes de govern no democràtiques.

19/6/10

Jakarta, una mega ciutat amb enormes diferències

Passejar per ella és quasi impossible per les seves dimensions i per la concepció de la mateixa. És una ciutat feta pel cotxe, per aquells pocs que en poden gaudir ja que les voreres estan en mal estat, són estretes i la pol·lució és abundant amb fins i tot partícules amb suspensió.



És una ciutat de grans contrastos amb tints de tercer món, venda ambulant en qualsevol cantonada i gent buscant-se la vida pel carrer, i tonalitats de món punter amb gratacels luxosos i cotxes de gama alta. Dins d'aquest context el capitalisme es viu en la seva versió més ferotge ja que poder tenir i comprar són el que anel·la qualsevol del seus més de 8 milions d'habitants ara bé tenint clar que gran part d'ells no té accés. Els grans centres comercials que hi ha per tota la ciutat, no tenen res a envejar als que es poden trobar en els països més desenvolupats del món, i els diversos camps de golf que hi ha dins de la mateixa ciutat són un clar exemple del que expresso.


Hi ha però aspectes que deixen clar que és una societat viva i àvida que es busca i se sabrà buscar la vida. Al carrer hi ha gent que regula el caòtic trànsit a canvi d'alguna propina, motoristes que s'ofereixen per fer de taxista, vianants que ofereixen pujar al teu cotxe per permetre circular en carrers on l'ocupació ha de ser de 3 o més... tots aquests casos ho demostren.



A nivell personal crec que Jakarta i tot Indonèsia és un lloc d'oportunitats en el que evidentment hi ha molt i molt a fer que no deixa de ser una clara temptació o repte no només pels seus conciutadans. També és un indret que fa reflexionar sobre els posicionaments o pensaments que un té i defensa amb fervor i vehemència a casa seva i fins i tot s'arriba a contradiccions interessants al plantejar-te la coherència dels mateixos o si aquest són vàlids worldwide.

12/5/10

Madrid Màster 1000 versus Godó Barcelona


Abans d’ahir i tot veient el telenotícies em vaig adonar que tan en Roger Federer com en Rafa Nadal estan jugant el Màster 1000 de Madrid i fa unes setmanes no ho van fer en un torneig amb més de 50 anys d’història com el Godó. En certa manera un es pot preguntar perquè quan Catalunya, i més concretament Barcelona, és clarament on hi ha les millors escoles de tennis, els clubs més històrics i on la història del tennis va començar a l’Estat Espanyol no se celebra a dia d’avui el principal torneig de tota la península ibèrica on per tant hi participarien els màxims exponents del rànquing ATP i estaria dotat amb els premis més importants. No voler conèixer la resposta és d’una clara ingenuïtat i una manca de realisme. No és així perquè les principals empreses del IBEX tenen seu a Madrid i per tant fan de espònsors més còmodament a esdeveniments que tinguin lloc en la capital i per tant és un exemple més de l’efecte capitalitat tan injust amb la perifèria i tan denunciat amb altes aspectes com gestió dels aeroports, inversió en infraestructures, presència de peatges a les autopistes... Ara bé tampoc cal espolsar-nos totes les culpes i cal veure també en l’estretor de mires catalana com una causa de la situació. Per què no es van aprofitar els jocs olímpics per fer unes instal·lacions de tennis que permetessin albergar un torneig ATP i WTA de primer nivell? Com és que es va optar per fer una instal·lació per tal de popularitzar el tennis quan ja existien clubs de tennis amb preus molt i molt raonables? Decisions com aquesta no només han acabat perjudicant o arruïnant a alguns clubs de tennis amb una competència il·lícita sinó que han perjudicat de forma global i estratègica al tennis català que de ben segur se’n ressentirà a mitjà/llarg termini.

14/12/09

13 D, final i principi

Segurament no ha estat un èxit rotund ara bé tampoc ha estat un fracàs. Si algú ens hagués explicat que tindria lloc un referèndum com aquest fa dos anys l'haguéssim tractat de foll. Ara veiem que tot és possible que no hi ha límits i que l'Estat no ens enviarà els tancs si algun dia decidim emancipar-nos. Per tant cal des d'avui mateix posar-se a treballar més que mai pel que futur que tots volem, mans a la obra!!

3/12/09

Les farres del Sr. Laporta

Jo estic descaradament d'acord amb què el Sr. Laporta vagi a Luz de Gas i s'ho passi bé. També estic d'acord en què es prengui la beguda que desitgi i disfruti sense fer mal a ningú. Penso que gran part de les crítiques venen de gent amargada, infeliç o amb altres motius espanyols de desprestigiar al President del Barça. A més a més, totes les crítiques tenen el seu fonament en una dobla moral basada en promulgar que no s’ha de fer allò que un mateix faria si podés. Saber gaudir dels plaers de la vida és un dret i jo animo a la gent que es desinhibeixi si ho desitja i es begui i balli amb qui vulgui, quan vulgui i com vulgui. Visca la llibertat, visca la independència que alguns volen criticar com sigui i atacant a qui hi creu obertament.

19/11/09

Parlar de pactes post electorals: una estupidesa

Aquests dies ens estan marejant els diferents partits polítics amb respostes més o menys vagues sobre què faran després d’unes eleccions que tindran lloc d’aquí un any i durant el qual poden passar encara moltes coses. Què passarà amb la sentència del TC? Com estarem de la crisi econòmica actual? Sorgiran nous casos de corrupció o de despesa injustificada de l’administració (estudis)? Evidentment tots aquests aspectes i molts d’altres influiran en uns resultats que alhora seran els que permetran establir majories.

Jo el que crec una altra vegada és que ens equivoquem al preguntar amb qui estarien els diferents partits disposats a pactar, ja que l’essència d’un partit polític és governar i per tant assolir el poder. Ara bé estaria vostè disposat a pactar amb qui fos i a canvi de quasi tot per governar? Encara que perdés de més de 10 diputats i hagués de conformar un govern feble i massa divers per fer bon govern ho voldria fer? Quins punts del seu programa serien negociables? Pluja fina? Són preguntes que potser ara no ens plantegem ja que fa dos legislatures que hi estem acostumats però el resultat és divagacions i retards inexplicables en punts importants com els següents: Quart Cinturó, MAT, Impost de Successions, Concert Econòmic, Votar coherentment al Congrés amb el que s’ha fet abans al Parlament... Si us plau periodistes sigueu una mica més aguts i plantegeu preguntes realment complicades als nostres polítics, preguntes que permetran al poble votar coneixent les conseqüències reals.

13/11/09

Els càrrecs de la Sra. Montilla

Durant aquests dies s'ha estat comentant si era lògic i normal que la Sra. Montilla tingués tants càrrecs i si aquests eren remunerats o no. Crec fermament que la discussió no s'ha enfocat de la forma que s'hauria d'haver fet. Jo les preguntes que em faig són les següents: La Sra. Montilla té una formació tan àmplia i profunda? La Sra. Montilla té temps material de realitzar bé las tasques que comporten? Aquests càrrecs són necessaris o prescindibles?


La meva resposta a les dues primeres és que segur que no i llavors em plantejo: potser podríem eliminar el càrrec en qüestió, tot funcionaria igual, i en el cas que sigui remunerat estalviaríem un calerons a l'administració. En el cas que el càrrec requereixi feina efectiva jo seria partidari de intentar reduir l'atur posant la feina al mercat laboral, sempre amb el benentès que la Sra. Montilla disposi de suficient sou per portar una vida digna i tenir un plat calent a taula. Pel que fa a la darrera pregunta, jo em recolzaré en la meva reflexió a les recents declaracions del Sr. Serra Ramoneda que reconeix que com a patró del Palau no feia res de res. Vistos els resultats en aquest cas, corrupció del Sr. Millet que cap patró va detectar malgrat tenir l'encàrrec com a patró de fiscalitzar el què es feia, per mi és evident que es poden suprimir moltíssims càrrecs i remunerar dignament aquells que quedin i que els ocupin persones formades i amb una plena dedicació.

19/10/09

Next stop 10 de Novembre

Lligament creuat anterior, ja veurem com va tot plegat...

14/9/09

Arenys, final, principi o continuació el temps dirà

Somriures, cares plenes d’il·lusió, eufòria... tots aquests sentiments ahir junts inundaven la riera d’Arenys de Munt com si es tractés de la pitjor tempesta de tardor. Els independentistes ens vam donar un bany amb un plausible realisme que tots feia temps que anhelàvem.

Ho deia Nebrera la llibertat no es demanar es pren i jo hi afegiria es pren amb demostracions cíviques com les d’ahir, amb serenitat, bon comportament i fent del projecte d’independència, un projecte que il·lusioni, que sigui inclusiu, per a tots i amb tots i definitivament més atractiu que l’actual. Estic convençut que anem en la bona línia i la societat, com sempre la societat i no els partits polítics, estan iniciant un moviment que desitjo que sigui imparable.

Crec que havia de ser així i calia que la societat prengués la iniciativa i ara caldrà veure com ho interpreten els diferents partits polítics o possibles futurs nous partits. Ara cal emprar Arenys per fer més adeptes a la causa i aprofitar per exemple la crisi econòmica en aquesta línia. Hem de ser capaços de teixir un moviment transversal per la independència englobant a tothom i evitant l’actual fragmentació amb diferents plataformes, partits o moviments. Tots tenim cabuda en un projecte d’esplendor i grandesa i en certa manera tinc la impressió de que és ara o mai, el tren arriba a una cruïlla on toca decidir Espanya per sempre o emancipació total i absoluta, estarem a l’alçada del moment històric que ens toca viure?

Gràcies Sr. Laporta!!

La manifestació unitària i independentista d’aquesta diada ha estat diferent i ha servit per posar l’accent en una transversalitat que ja era necessària. Laporta ha escenificat que existeix un independentisme d’americana i corbata, plenament normalitzat, tolerant i respectuós. Ens calia com a país un símbol com aquest ja que un moviment d’alliberament només tenir èxit si ve de tota la societat i per a tota la societat. Gràcies Sr. Laporta per demostrar-nos clarament que el camí és possible fer-lo tots plegats, relaxats, tranquils i amb seny.