Finançament passat per aigua

La veritat és que no sóc capaç de superar estupor que em genera diàriament el seguiment de l'actualitat. No importa el tema o assumpte en concret ja que els mateixos es van succeint carmel, rodalies, aeroport, ... i ara l'actual finançament passat per aigua. No crec que la discussió de si cal tirar endavant la interconnexió de xarxes si ha plogut el dia abans sigui un debat que faci tirar endavant al país. Potser és la mala sort d'uns governants que no se n'acaben de sortir i que la canviant i cada dia més sorprenent meteorologia no els ajuda gens ni mica. Ara bé penso que també és el càstig de no prendre decisions amb fermesa i decisions en les quals és creu fins al final i siguin quines en siguin les conseqüències. Què ens depara el futur? De fet la defunció d'un dels magistrats del constitucional sembla que també jugarà el seu paper en els pròxims esdeveniments polítics i tot i que sembla una bona a notícia a priori tinc la certesa que si no va acompanyada de l'esmentada fermesa no ens en sortirem i campanyes institucionals com el som-hi quedaran encara més i més buides de contingut.

Una cita del meu llibre de Sant Jordi

Companys,

Aquest Sant Jordi la empresa per la que treballo em va obsequiar amb un llibre digne d'un yuppie i he tingut la sorpresa de trobar un paràgraf com el que us transcric, paràgraf de contingut tan vàlid per la vida d'un mateix. Sembla francament mentida que aquests tipus d'idees puguin també formar part del món "fertoge", com alguns descriuen, de les empreses.

Esa conversación con el almirante Stockdale permaneció en mi memoria y de hecho ha tenido una gran influencia en mi propio desarrollo. La vida es injusta, algunas veces a nuestro favor otras en contra nuestra. Todos viviremos experiencias decepcionantes y difíciles a lo largo del camino, contratiempos para los que no habrá ninguna "explicación" nadie a quien culpar. Tal vez sea una enfermedad, una herida, un accidente, la pérdida de un ser querido, ser enviado a la guerra o permanecer en un campo de prisioneros durante ocho años. Lo que diferencia a las personas, me enseñó Stockdale, no es la presencia o la ausencia de problemas, sino la forma de hacer frente a las dificultades inevitables de la vida. En el momento de tener que enfrentarse a los desafíos de la vida, la Paradoja de Stockdale (conservar la fe en que al final prevalecerás y hacer frente a los hechos más adversos de tu realidad actual) ha demostrado ser muy importante para superar las dificultades siendo más fuerte y no más débil no sólo en mi caso, sino también el de aquellos que han aprendido la lección y han tratado de aplicarla.

Good to Great, JIM COLLINS

Nacionalisme = ecologisme = estima a la terra

Avui m'han fet una reflexió interessant sobre aquest aspecte i no hi puc estar més d'acord. Crec profundament que el nacionalisme ve d'una estima intensa a la nostra terra i sens dubte com no es pot voler evitar danys irreversibles en la mateixa. Ara bé suposo que les diferències poden sorgir quan es vulguin fer polítiques per fer avançar el país des d'una forma pragmàtica i aquestes topin frontalment amb els que es coneixen com a plataformes ecologistes. Penso que és en aquest punt quan cal emprar arguments tècnicament sòlids per desmuntar una a una totes les pors que s'intenten estendre en tota la opinió pública i des d'una profunda estima a la terra fer progressar el país.

Falten estudiants d'enginyeria!!

Els diaris ens han obsequiat amb aquesta notícia recentment i ens han donat a entendre la gran perocupació que suposa aquest fet per a tothom, fins i tot el conseller Huguet va fer declaracions al respecte. Des del meu punt de vista el problema no és aquest i l'anàlisi que se'n fa és molt curt de mires.

Enginyers a Catalunya:

- N'hi ha forces i la majoria no acaben treballant com a tals.

- Feines de pura gestió econòmica són cada dia els destins més comuns dels enginyers catalans.

- Les carreres d'enginyeria s'associen a capacitat de treball i esforç fet que es valora molt per empreses de consultoria no tècnica amb sous raonablement atractius.

Em pregunto:

- Per què?

- Per què molt enginyers opten per aquest tipus de feines?

- Hi ha feina tecnològicament atractiva i ben pagada a les nostres empreses?

- Quines empreses tenim a Catalunya que requereixin enginyers d'alt nivell tècnic?

Penso que les autoritats s'haurien de plantejar aquestes preguntes ja que formar enginyers en escoles amb laboratoris sempre és més car que formar economistes o gent d'ADE a la central i això és malgastar diners públics. Aquest fet s'agreuja encara més si acabes formant enginyers per treballar com a tals a França, Suïssa, Alemanya ... Si us plau fem una reflexió seriosa quan tractem temes seriosos i estructurals com aquest.

Debat de l'aigua vs energia. Estratègia.

Hi ha moltes coincidències entre aquestes dues temàtiques moltes de les que malauradament no se'n parla gaire sovint. Anem a seguir amb aquest raonament.

La Nova Cultura de l'Aigua és un fracàs ja que sinó no hauríem de fer front la situació d'emergència nacional, segons el mateix govern, ens trobem. Pensar que tot es pot basar en l'estalvi i les plantes dessalinitzadores ja s'ha demostrat insuficient, som un país que creix en número d'habitants i econòmicament i per tant el consum d'aigua també augmenta en concordança, segurament hauríem de posar l'accent en fer l'ús de l'aigua més eficient però sense captenir-se en reduir-lo si és impossible o improbable. A més a més, basar totes les noves necessitats futures en plantes dessalinitzadores que consumeixen molta i molta energia elèctrica és ecològicament qüestionable. Només un petit exemple, en el punt de la captació/expulsió d'aigua del mar d'una planta dessalinitzadora s'està malmetent tota la biodiversitat marina al augmentar la salinitat de l'aigua en aquell punt del mar i per contra en el mateix indret d'una central nuclear i degut a l'aigua calenta i neta que en surt la biodiversitat és extensa i procliva. També podríem qüestionar com es genera l'energia elèctrica que necessiten les plantes dessalinitzadores i potser arribaríem a la conclusió que ens calen noves instal·lacions nuclears per fer front a l'augment d'aquest sistema per obtenir aigua. Deu ni do les contradiccions de dita Nova Cultura de l'Aigua.

El segon punt que voldria tractar sobre aquest aspecte és la manca d'estratègia i planificació que ens han dut a la situació actual. Com pot ser que el nostre govern reaccioni quan ja es té el problema a sobre i sense tenir plans o actuacions previstes que puguin anticipar-lo. M'agradaria tornar a exemplificar el que vull fer entendre, el Sr. Sarkozy la setmana passada va anar al Regne Unit per tal de vendre unes quantes centrals nuclears ja que el govern Brown ja comença a pensar com se'n podrà sortir a nivell energètic de forma autònoma quan s'acabi el petroli del Mar del Nord. Això és d'una banda planificar i anticipar i de l'altra fer negoci pel bé del teu país. Em sembla que encara n'hem d'aprendre molt i molt nosaltres.

Creuat anterior (4) + menisc (2)

Algunes coses s'acaben d'altres s'eternitzen

Tot sembla indicar que la parella més famosa d'Iniciativa per Catalunya ha trencat. Ha trencat després que el conseller hagi deixat la regidora per una portaveu d'un altre dels partits del tripartit. Rocambolesc? Potser sí ara bé si una cosa em queda cada dia més clara és que els dirigents dels partits que formen l’actual tripartit que governa Catalunya se senten més i més còmodes amb la fórmula. Ja no només sentim a l’independentista Carod parlar d’un catalanisme de pluja fina que ideològicament encanta al President Montilla sinó que anem més enllà i les relacions estrictament laborals es converteixen en íntimes i personals. En tenim per molts anys de tripartit com han de canviar les coses perquè així no sigui. Endavant Carretero!!

ERC i les misèries de la política

És trist que les pugnes internes dels partits no siguin per idees sinó que es basin exclusivament per ànsies de poder i personalismes. Seria bonic poder discutir sobre les diferents percepcions sobre el futur del nostre país dels Srs. Puigcercós i Carod ara bé ho veig impossible ja que de diferències ideològiques no en tenen cap ni una o com a mínim no ens les fan evidents a la resta. Aquest tipus d'esdeveniments proporcionen contingut a programes com el Polònia ara bé són una de les causes més importants del desprestigi actual de al política. Voldria ser capaç de poder arribar a veure debats precongressuals en el si dels partits polítics, debats carregats d'idees i propostes que de ben segur acabarien essent portada dels telenotícies seriosos i nodrint debats televisats amb audències rècord mantingudes dia rera dia. Last but not least, aquesta situació cultivaria la inteligència dels conciutadans del nostre país.

Cap de setmana d’intenses impressions

He tingut un cap de setmana d’intenses, emotives i canviants impressions que han deixat sens dubte una empremta en la meva persona. Passant per la emotiva celebració del desè aniversari del nostre estimat col·lectiu al carrer Hercegovina i continuant per un profund sacseig a la meva forma de comunicar-me recordant conceptes oblidats i no per això menys importants. Algunes dades per il·lustrar aquest darrer aspecte, es recomana escoltar un 80% i parlar un 20%. És preferible no donar consells ja que quan es fa s’està oblidant que subjectivitat que implica el fet de fer-ho des del punt de vista propi, és doncs millor limitar-se majoritàriament a escoltar. Cal també tenir present què són interpretacions, responen normalment al perquè de les coses, i quina és la objectiva explicació d’uns fets què, com, quan, qui ... I ja per últim, i sempre amb la voluntat de mantenir una llargada que permeti al meu moderadament feliç amic Carles de llegir fins al final, s’ha de fer un esforç per evitar atacs a la identitat d’altri. Com fer-ho? Simplement cal tenir present la riquesa de la nostra llengua que ens permet emprar el verb estar enlloc del ésser per descriure per exemple un comportament estúpid, no em negareu que sona menys dur t’estàs comportant com un estúpid que ets un estúpid. Una abraçada a tots/es.

Braveheart SÍ!

Aquestes vacances nadalenques m’he donat el plaer de veure dues pel·lícules d’exaltació nacional com The Patriot i Braveheart, pel·lícules que recomanaria de veure per tractar l’actual depressió nacional que ens afligeix. Les dues amb carn i fetge orquestrades magníficament pel Mel Gibson i amb una barreja de compromís, sentiment i pàtria que la sang em fa bullir. Sé que els grans països s’han fet a base d’èpiques d’aquest estil en el passat i que actualment aquells que volen fer-se han de realitzar gestes, dins d’un context evidentment diferent, però no per això sense aquest mateix regust de fons. És en aquest punt on em qüestiono si a casa nostra tenim gent disposada a ser el William Wallace de Braveheart i donar-ho tot per la seva pàtria. Malauradament se’m fa sovint difícil d’identificar dins dels nostres líders aquesta puresa d’esperit, fermesa en les propostes, nitidesa d’idees, sentiment d’estima i un llarg etcètera de característiques que puc clarament identificar el l’heroi escocès de la pel·lícula. Ara bé, i continuant amb el paral·lelisme, sí que veig en la Catalunya actual una actitud de traïció cap a la pàtria com la que representen a la perfecció els nobles escocesos en el film. Em pregunto quan arribarà el nostre heroi de ben segur sense espasa ni armes però amb mòbil i eines adaptades a l'actualitat per guiar-nos cap a la plenitud nacional?

Bon Nadal a tothom

Perquè jugueu una mica durant aquestes vacances.

http://www.icq.com/greetings/cards/65/

Estimar

Avui una persona molt pròxima m’ha fet una nova definició de la paraula estimar, estimar és entre moltes altres coses no fer patir. Entenc que és una bona manera com a mínim d’encarar les relacions personals i de ben segur cal tenir-ho present en el dia a dia. Només us he de fer saber que em sento tan afortunat d’estar envoltat de qui ho estic, moltes gràcies a tots/es.

Catalunya 100% amb energies renovables?

Ahir va tenir lloc una conferència en el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya on es va presentar l'estudi que podeu trobar si seguiu el link: http://www.ecoterra.org/articulos80cat.html

Personalment em va semblar un estudi poc rigorós i de fet em va sorprendre que no coincidís quasi gens amb un estudi que actualment presenta Greenpeace. En l'estudi de Greenpeace la solució en el tema de la generació elèctrica passa per emprar la tecnologia termosolar elèctrica i en canvi segons aquest estudi seria la fotovoltaica i eòlica les que tindrien un pes més rellevant.

Penso fermament que aquest estudis són necessaris, ens fan reflexionar i tendir cap un ideal que malauradament a dia d'avui és inassolible. Com va dir un dels assistents ningú s'hagués cregut fa 20 anys que l'energia eòlica tindria la importància i el pes que té actualment. Calen visionaris, gent que ens marqui un rumb ara bé tampoc no ens deixem entabanar per solucions definitives i perfectes.

Crec també que un punt d'encontre entre tots els assistents és el fet que cal promoure l'estalvi energètic i penso que és per aquí on sens dubte es pot fer encara molta i molta feina.

Créixer personalment

Em sembla imprescindible aprendre, créixer en el dia a dia i és per aquest motiu que intento envoltar-me d’aquelles persones que m’omplen i al seu costat afronto dubtes, qüestions vitals a les que em veig avesat. Jo d’aquests encontres miro de treure’n conclusions, lliçons i sobretot millorar com a persona. Ahir una persona molt pròxima em va transmetre una explicació interessant sobre el concepte estimar, em va fer arribar la idea que estimar és fer feliç a aquells que tens al voltant. Pot semblar una obvietat però el que no ho és tant és el fet de saber que sempre actuem tenint present aquesta premissa. Res nois/es avui estic profund i només us ho volia transmetre. Una abraçada molt forta a tots/es.

El país de les meravelles

Només arribar al aeroport de Zürich un es pot adonar que alguna cosa és diferent al què normalment està acostumat. L’avió no dóna voltes interminables per les pistes del aeroport i de forma ràpida i eficient s’atura on l’espera ja personal de terra i el finger per permetre baixar als passatgers. Al travessar el control de passaports l’agent de duana demana a la persona següent que esperi darrer la línia tot donant a entendre que el desordre, el caos i la mala educació són rara habilis a Suïssa. Quantes vegades a la nostra estimada terra has de treure diners a un caixer automàtic, comprar qualsevol entrada o ticket i sentir l’alè de la persona que tens darrera. Tot seguit només divisar les cintes per recollir l’equipatge un s’adona que sorprenentment totes les maletes ja hi són a sobre i que sorprenentment no s’ha d’esperar gens ni mica.

Aquest cap de setmana m’ha permès gaudir de una sèrie interminable d’experiències d’aquesta índole que evidentment em deixen clar quin és el meu model de país, quin és el camí a seguir. Suïssa és un país petit, un país muntanyós, un país en gran mesura de pagesos en zones rurals però sens dubte és també un gran país. Té indústries punteres a nivell tecnològic, rigor, empenta, idees clares i un llarg etcètera de coses positives. Sempre havia gosat afirmar que els catalans érem els suïssos del sud d’Europa. No ser si ho som, si ho hem estat o ho serem de totes maneres el que tinc clar és que Suïssa és el model a seguir per a Catalunya i que cal que gran part dels problemes que tenim en infraestructures, llengua i cultura, internacionalització ... cal que busquem en el país transalpí la resposta a les preguntes que ens plantegem.

Por qué no te callas!

Em sembla prou eloqüent començar amb una cita del nostre Juanca ja que és la mostra més clara de la decadència de la monarquia espanyola. Una expressió barroera i amb poc estil digna de qualsevol bar de barri, amb tots els respectes que em mereixen. Crec que no es pot anar a una trobada de la índole de la “Cumbre Iberoamericana” sense tenir-hi res a dir, per figurar i aquí és on rau el quid de la qüestió. Què hi feia el rei a la trobada? És aquesta una visita imperialista de l’estil de les que es feien en les èpoques en què no es ponia el sol en tot l’imperi espanyol? Sembla que a Espanya estan entrant en crisi algunes coses que no s’havien qüestionat mai o com a mínim fa molt de temps. Ja veurem fins on arriba aquesta escletxa de canvi i fins a quin punt altres actors interessats en aquests saben jugar les seves cartes.

Jo crec que vosaltres mateixos podeu jutjar ...

http://es.youtube.com/watch?v=WrC6_uBe4eA

Chad: Nicolas Sarkozy

No sé si el president francès ha estat oportunista, li agrada fer-se la foto i totes les coses que se li podrien arribar a retreure al Sr. Sarkozy. El que si és plausible i evident és que el President de la República ha demostrat que sap solucionar problemes de forma ràpida i eficient sense deixar que els mateixos se li acabin complicant més del necessari. I el que no és menys important, en Nicolas ha tornat a demostrar a l'opinió internacional que França és gran, vol ser gran i ho serà més i més. El Sr. Sarkozy ha tornat a posar-se en l'escena fent créixer el prestigi internacional del seu país, tant de bo a Catalunya tinguéssim un president la meitat de potent que el President francès.

“Coneixement, coneixement, coneixement amb un xic d’escepticisme” A.F.T. 21/10/07 Deltebre

Aquesta ha estat la manera de fer de molta de la gent que m’ha envoltat al carrer Hercegovina, dimecres rere dimecres en xerrades més o menys enceses però sempre guiades per una mateixa actitud, manera de fer. Fa goig veure com personalitats de l’altura de l’Antoni Fernández Teixidó emplacen a la gent jove a emprendre aquest camí. No sempre havia cregut que ens arribaria aquest moment, moment en què la nostra manera de fer fos públicament compartida.

Cal sens dubte prendre el guant que ens llença i mirar d’estendre arreu aquest forma d’entendre la política. Formar, formar i formar la nostra gent perquè amb rigor i coherència sigui capaç de desmentir, reafirmar certes postures tot ajudant a millorar la nostra societat que no s’ha d’oblidar que és i ha de ser l’objectiu de la política, la política amb majúscules. Seria fenomenal poder impregnar a tot Catalunya amb aquesta actitud, de ben segur no ens trobaríem en la situació actual i l’anàlisi dels conciutadans comportaria desemmascarar els polítics que ens envolten.

L’Educació al nostre país

No he gosat d’escriure cap entrada al blog a arrel de la recent polèmica sobre el tema del vel a les escoles ja que crec que un fet com aquest no ha de ser el centre de cap discussió i molt menys d’una de tant important com la del model educatiu del nostre país. Penso que l’educació és cabdal per l’avenir i per tant no es pot abordar sense un acord entre la majoria de les forces polítiques i entitats o associacions relacionades amb aquest món.

Jo des de la meva perspectiva tinc la impressió que l’educació s’hauria de deslligar completament de la religió i per tant hauria de ser laica 100 % a l’estil per exemple del nostre país veí, França. Al aplicar un model, clar, concret, concís com el de França no hi hauria cap forat per discussions absurdes com la del vel ja que la prohibició es faria evident també per el islamista més devot de tot el país.

De totes maneres sóc conscient que un model com el francès, per bo que sigui, no és potser aplicable a arreu. Fent un símil crec que el model social suec no és aplicable als països mediterranis on la picaresca és el pa de cada dia que ens toca viure. És per aquest motiu que crec que Catalunya ha de cercar el seu model, segurament prenent com a referent altres models, d’entre els quals de ben segur hi serà el francès, i construir-lo des de la unitat i basant-se sens dubte en l’excel·lència educativa, excel·lència que assegurarà, valgui la redundància, un futur excel·lent pel nostre país. Aquest procés es podria reduir amb el lema d’una associació que estimo molt i molt: JOINING FORCES TO EXCEL.

Museu Pau Casals (El Vendrell)

Vaig tenir el plaer de poder visitar el museu en qüestió aquest cap de setmana. Sensacions indescriptibles, emocions i un llarg etcètera d’inputs que van deixar-me en un estat de xoc posterior. El recomano enormement i per això us adjunto el link: http://www.paucasals.org/ .

La figura del Mestre Pau Casals es pot entendre o es pot exaltar des de dos punts de vista diferents, d’una banda se’l pot admirar per la seva ferma defensa dels drets humans de l’altra banda se’l pot apreciar per la seva enorme estima a la seva terra, la seva gent. A mi m’agradaria ressaltar la segona, penso que no es pot entendre la figura de Pau Casals sense tenir present el seu amor a Catalunya i als seus conciutadans. Pau Casals era un artista, un demòcrata convençut, però per sobre de tot això era un català de primera. Va sobreposar la seva catalanitat al seu ofici, negant-se a actuar en països o organismes que no tinguessin una certa actitud envers els problemes que estava sofrint Catalunya i de fet va abandonar els concerts durant un període pel profund estat de pena que li afligia la situació dels seus compatriotes.

És difícil trobar algú a dia d’avui tan íntegre, tan ferm, tan coherent a l'hora de defensar el nostre país. De ben segur ens caldrien molts Paus Casals per poder no només sobresortir per la nostra excel·lència en l’àmbit laboral sinó que també aconseguir els nostres objectius de plena llibertat nacional. Ara que el sistema de les autonomies fa aigua per tot arreu ens cal adoptar postures com la de Pau Casals i ser ferms per tal d’aconseguir els nostres anhelats objectius com a nació. Endavant patriotes no defugiu el compromís que la història del nostre país ens brinda!!!