Parlar de pactes post electorals: una estupidesa

Aquests dies ens estan marejant els diferents partits polítics amb respostes més o menys vagues sobre què faran després d’unes eleccions que tindran lloc d’aquí un any i durant el qual poden passar encara moltes coses. Què passarà amb la sentència del TC? Com estarem de la crisi econòmica actual? Sorgiran nous casos de corrupció o de despesa injustificada de l’administració (estudis)? Evidentment tots aquests aspectes i molts d’altres influiran en uns resultats que alhora seran els que permetran establir majories.

Jo el que crec una altra vegada és que ens equivoquem al preguntar amb qui estarien els diferents partits disposats a pactar, ja que l’essència d’un partit polític és governar i per tant assolir el poder. Ara bé estaria vostè disposat a pactar amb qui fos i a canvi de quasi tot per governar? Encara que perdés de més de 10 diputats i hagués de conformar un govern feble i massa divers per fer bon govern ho voldria fer? Quins punts del seu programa serien negociables? Pluja fina? Són preguntes que potser ara no ens plantegem ja que fa dos legislatures que hi estem acostumats però el resultat és divagacions i retards inexplicables en punts importants com els següents: Quart Cinturó, MAT, Impost de Successions, Concert Econòmic, Votar coherentment al Congrés amb el que s’ha fet abans al Parlament... Si us plau periodistes sigueu una mica més aguts i plantegeu preguntes realment complicades als nostres polítics, preguntes que permetran al poble votar coneixent les conseqüències reals.

Els càrrecs de la Sra. Montilla

Durant aquests dies s'ha estat comentant si era lògic i normal que la Sra. Montilla tingués tants càrrecs i si aquests eren remunerats o no. Crec fermament que la discussió no s'ha enfocat de la forma que s'hauria d'haver fet. Jo les preguntes que em faig són les següents: La Sra. Montilla té una formació tan àmplia i profunda? La Sra. Montilla té temps material de realitzar bé las tasques que comporten? Aquests càrrecs són necessaris o prescindibles?

La meva resposta a les dues primeres és que segur que no i llavors em plantejo: potser podríem eliminar el càrrec en qüestió, tot funcionaria igual, i en el cas que sigui remunerat estalviaríem un calerons a l'administració. En el cas que el càrrec requereixi feina efectiva jo seria partidari de intentar reduir l'atur posant la feina al mercat laboral, sempre amb el benentès que la Sra. Montilla disposi de suficient sou per portar una vida digna i tenir un plat calent a taula. Pel que fa a la darrera pregunta, jo em recolzaré en la meva reflexió a les recents declaracions del Sr. Serra Ramoneda que reconeix que com a patró del Palau no feia res de res. Vistos els resultats en aquest cas, corrupció del Sr. Millet que cap patró va detectar malgrat tenir l'encàrrec com a patró de fiscalitzar el què es feia, per mi és evident que es poden suprimir moltíssims càrrecs i remunerar dignament aquells que quedin i que els ocupin persones formades i amb una plena dedicació.

Again at home!!!

Next stop 10 de Novembre

Lligament creuat anterior, ja veurem com va tot plegat...

Arenys, final, principi o continuació el temps dirà

Somriures, cares plenes d’il·lusió, eufòria... tots aquests sentiments ahir junts inundaven la riera d’Arenys de Munt com si es tractés de la pitjor tempesta de tardor. Els independentistes ens vam donar un bany amb un plausible realisme que tots feia temps que anhelàvem.

Ho deia Nebrera la llibertat no es demanar es pren i jo hi afegiria es pren amb demostracions cíviques com les d’ahir, amb serenitat, bon comportament i fent del projecte d’independència, un projecte que il·lusioni, que sigui inclusiu, per a tots i amb tots i definitivament més atractiu que l’actual. Estic convençut que anem en la bona línia i la societat, com sempre la societat i no els partits polítics, estan iniciant un moviment que desitjo que sigui imparable.

Crec que havia de ser així i calia que la societat prengués la iniciativa i ara caldrà veure com ho interpreten els diferents partits polítics o possibles futurs nous partits. Ara cal emprar Arenys per fer més adeptes a la causa i aprofitar per exemple la crisi econòmica en aquesta línia. Hem de ser capaços de teixir un moviment transversal per la independència englobant a tothom i evitant l’actual fragmentació amb diferents plataformes, partits o moviments. Tots tenim cabuda en un projecte d’esplendor i grandesa i en certa manera tinc la impressió de que és ara o mai, el tren arriba a una cruïlla on toca decidir Espanya per sempre o emancipació total i absoluta, estarem a l’alçada del moment històric que ens toca viure?

Gràcies Sr. Laporta!!

La manifestació unitària i independentista d’aquesta diada ha estat diferent i ha servit per posar l’accent en una transversalitat que ja era necessària. Laporta ha escenificat que existeix un independentisme d’americana i corbata, plenament normalitzat, tolerant i respectuós. Ens calia com a país un símbol com aquest ja que un moviment d’alliberament només tenir èxit si ve de tota la societat i per a tota la societat. Gràcies Sr. Laporta per demostrar-nos clarament que el camí és possible fer-lo tots plegats, relaxats, tranquils i amb seny.

Aigua Xel·lida

A l'ombra

Caja Madrid

Caja Madrid és la T4, és Iberia, és l'Espanya més rància que ens puguem tots plegats imaginar. Dins d’aquest context Caja Madrid no és una empresa exclusivament ja que empra la seva posició econòmica per fer política comprant per exemple u 20% d'Iberia per garantir la seva espanyolitat i a instàncies d’una Esperanza Aguirre presumptament liberal. Crec que com a catalans hem de ser molt conscients de tot plegat i actuar amb conseqüència, evitem deixar-nos prendre el pèl una altra vegada més.

La persona, el més important

Abans d'ahir vaig assistir al casament de l'amic Alejandro, un casament a Polònia que em va deixar empremta. Es tracta d'un casament especial entre dues persones de cultures diferents que han fet tot el possible per la relació i aconseguir arribar al final, al matrimoni. Aquest és un aspecte clarament a destacar en una relació intercultural que ha estat a distància en diferents etapes. Una relació que comporta inevitablement fer renúncies per sobre de les habituals (e.g. viure en l'entorn d'un dels dos o crear-ne un de tercer). A part de tots aquests components que fan de la unió quelcom distint m’agradaria destacar el discurs del capellà durant la celebració de la cerimònia del matrimoni pròpiament dit. El capellà va destacar que no era important que l’Alejandro parlés x idiomes i hagués estudiat y carreres que el que era realment important és que fos persona amb a la transversalitat que aquesta afirmació comporta. Calia que com a parella se sabessin l’Aejandro a l’Ania i viceversa donar sense esperar res a canvi i tenint l’amor i l’estima com a clara guia dels seus actes. Poden semblar afirmacions banals o comunes ara bé a mi em van calar en una societat basada en el “yo quiero y yo tengo” clarament representada també aquell vespre al Palau Reial de Rydzyna.

Multes - St. Jordi - Plaça Catalunya

Sembla que l’Ajuntament de Barcelona ja no respecta res ni ningú, tampoc les tradicions com per Sant Jordi baixar a passejar per Les Rambles de Barcelona. Sembla clarament que el seu afany recaptador i punitiu arriba a límits clarament indesitjables i de dubtosa lògica racional.

Entenc que hi ha dies i lloc en què s’ha de fer la vista grossa i deixar gaudir els conciutadans de la festivitat. En aquest sentit St. Jordi i el centre de Barcelona compleixen aquests requisits i estacionar la motocicleta en una zona normalment prohibida però sense molestar als vianants no hauria de representar cap tipus de multa i més tenint en compte la impossibilitat d’estacionar en cap altre lloc. Ara bé no és així i en puc donar fe ja que vaig ser com molts d’altres, víctima d’aquesta broma de mal gust de la nostra estimada administració local.

A nivell general penso que és moment que la societat en general engegui un debat sobre les multes de trànsit ja que en un moment de crisi com l’actual els imports que s’apliquen són desmesurats i m’atreviria a dir perversament desmesurats. Quina és la funció de les multes? M’agradaria pensar que evitar que es cometin les infraccions una altra vegada, ara bé sembla que les raons són merament recaptadores. Penso que multes de l’ordre de 300, 150, 100 Euros són sobredimensionades i amb imports dividits per 2 l’efecte seria el mateix, sempre hi quan la idea sigui evitar noves infraccions, si us plau permeteu-me posar-ho en dubte...

A la platja plovent

D'aquí uns minuts em venen a buscar i anirem cap a la platja, es planteja un cap de setmana mogudet a nivell meteorològic però de ben segur seran uns bons dies. M’he alliberat de les obligacions estudis/feina i espero que predomini el còctel relax més festeta. La veritat és que aquesta Setmana Santa em feia tanta falta, un descans si us plau!! Sense grans expectatives segur que seran uns dies magnífics i després una rentrée com cal energètica, amunt i avall. La crisi no podrà amb mi!!

Balanç eleccions a Euskadi

Penso que el resultat de les eleccions a Euskadi és una gran oportunitat per obrir els ulls d’una vegada. Espanya és, Catalunya i Euskadi potser seran. És sorprenent veure com partits que són totalment contraposats es posen d’acord a l’hora d’intentar homogeneïtzar a Espanya i veure si assoleixen el què Franco no va aconseguir. Ara ja tenim un mapa d’Espanya plenament en blau i vermell i es pot començar a treballar amb una pluja fina per mirar d’atenuar en un inici i eradicar finalment les diferències culturals. Lemes de l'estil "si tu no vas ellos vuelven" ara no serien possibles ja que els que haurien de tornar i els què ho són i volen continuar són el mateix, espanyols.

Montilla sí Obama no

No pretenc amb aquest article exalçar al malauradament president actual del nostre país ara bé vull posar de manifest el miracle social que representa i sobretot contraposat amb el màrketing que s’intenta fer per aquest fet en el cas d'Obama. Obama no és negre sinó que mulat i a més a més és advocat per una de les universitats més prestigioses de EUA. No és això cap problema però el que molesta és que s'intenti vendre una cosa que no és. Obama potser serà un gran president però a mi em sap força greu que s’hagi parcialment enganyat la opinió pública. Tornant a casa nostra i deixant de banda ja al Sr. Montilla, tenim clarament que durant els últims anys al nostre país l’ascensor social ha estat una clara realitat permetent a la gent amb esforç i treball millorar la seva posició social. El "milagro español" dels anys daurats de l’economia de l'Estat s’ha traslladat al carrer, cotxes luxosos i segones residències no són una realitat rara avis. Casa nostra ha estat doncs una zona d’oportunitats en contra del que molta gent pensa molt per sobre que per exemple els EUA. Veurem que ens depara la crisi actual i si continuem en la mateixa línia, jo no hi confio gens ni mica, to be continued.

Estimar, definitivament voler i aprendre'n

L'altre dia em feien una reflexió al respecte i em vaig adonar amb perplexitat que portava temps enganyat o si més no sense fer l'approach adequat al l'assumpte. Per estimar cal voler-ho ara bé no només això ja que cal, i és infinitament important, aprendre a fer-ho. Aquest aprendre té la subjectivitat que a cada persona cal estimar-la amb matisos diferents (família, amics, parella ...). De ben segur el que comento és una obvietat ara jo penso que de tant en tant cal que mirem de tenir presents aquest tipus d'idees per fer la nostra vida i la de les que ens envolten més fàcil i plaent.

Un trajecte en tren dur, dur, dur

Abans de fer ús de la línia de tren Barcelona-Puigcerdà cal que algú prengui paciència per poder suportar més de 3 hores de trajecte a les que normalment cal afegir algun retard. Essent conscient d'aquest fet vaig aventurar-me el cap de setmana passat a reviure l'experiència i vaig decidir pujar a la Cerdanya en tren. Tenia present que el tren aniria força ple i de fet per poder seure vaig haver d'optar per un dels darrers vagons tot i saber que a Vic hauria de fer el canvi a un vagó davanter. La meva primera impressió va ser de certa sorpresa positiva al veure que els vagons eren els de Rodalies estàndard, és a dir els vells, però d'aspecte net i molt respectable.

El trajecte va començar sense problema i va ser quan portava uns 45 minuts i ja estava a punt d'entrar a Osona que vaig començar a sentir la duresa i la incomfortabilitat dels seients en els que estava assegut. En una primera instància vaig pensar que al arribar a Vic i canviar als vagons davanters tot tornaria a ser com havia estat en el passat i podria descansar durant les dos hores restants de viatge amb aquells vagons antics amb butaques blaves, brutes, molt velles, però molt còmodes. Malauradament al arribar a Vic els meus pitjors temors es van fer realitat i em quedaven dues hores de tren amb uns seients dissenyats, concebuts per a trajectes de Rodalies.

És vergonyós tot el que passa amb aquesta línia de tren i sembla que les autoritats s'inhibeixen d'una forma escandalosa. Demano a tots els polítics que pugen a la Cerdanya que facin l'exercici d'agafar el tren un dia i que s'adonin dels dolors d'esquena que en genera el seu ús. No pot ser que algú decideixi impunement d'emprar uns vagons concebuts per a la curta distància per fer trajectes de 3 hores i que no es plantegi els grans inconvenients pels usuaris.

Yes we can

Alegria, il·lusió, esperança, canvi idees o conceptes amb una connotació positiva que tinc intenció d’aplicar en la meva vida diària. Obama ha sabut transmetre aquestes idees aprofitant la voluntat de canvi impulsada per una crisi monumental, se n’ha definitivament sortit. Jo en el meu entorn estic decidit a prendre nota de la lliçó i irradiaré positivitat a dojo a partir d’ara, de fet no hi ha cap motiu per no fer-ho.

Demostrar, demostrar, demostrar

Perquè algú tingui confiança en un projecte cal demostrar-ho, coherència i persistència. Aquest fet és aplicable a múltiples facetes de la vida des del que és personal passant per professional i polític. El país viu moments de crisi i ara necessitem que el nostre govern ens governi les vides més que mai, ens guiï. No m’estic referint amb aquesta tutela que es minvi la llibertat personal de fer i desfer sinó que es doni llum per exemple a un dia gris i fosc com avui.

No a ZP una obligació moral, una qüestió de coherència

Estic content molt content de veure que CIU està aprenent a dir no, no a la mentida, no a l'engany i no al fet de no tenir paraula. D'altra banda, el fet que sigui en Duran que ho hagi dut a terme també m'enllogulleix, una persona que se l'ha criticada públicament per les seves lícites aspiracions polítiques i ambicions. CIU està demostrant amb en Duran davant que es pot ser coherent un valor malauradament manca cada dia més en la política del nostre país. Per primera vegada com a independentista amb fervor estic plenament convençut que CIU ha pres una bona decisió en política d'estat i ha abandonat el peix al cove amb un rèdit futur que de ben segur serà més elevat.

En paral·lel espero que la decisió dels altres membres de GALEUSCAT i en especial del PNB serveixi per despertar d'una vegada del inútil sentiment d'agermanament amb el poble basc. L'aliança de nacionalistes a Espanya demostra una altra vegada la seva inefectivitat i ens desvetlla la nostra soledat en la lluita pel fet nacional català. Espero que l'experiència a Europa i ara dins mateix de l'Estat Espanyol ens faci conscients que el nostre problema l'hem de solucionar nosaltres a dins de casa i que des de fora es farà ben poc per la nostra causa. "La independència no es demana, es pren" (Montserrat Nebrera, 13/10/08)

Pastanaga i no garrotada, Andreu Mas-Colell, 01/10/08

M'agrada aquesta frase i a més a més la subscric 100%. Crec que hi ha paraules com incentivar i promoure que són francament més agradables i efectives que obligar i imposar. Penso que nostra essència fa que hom tingui un rendiment més elevat quan impera la llibertat i el dret a decidir. Hi ha un concepte en anglès que m'agrada força que és l'empowerment que defineix a la perfecció al que m'estic referint a l'àmbit laboral (la responsabilitat superior en un treballador el fa millor en la seva feina tot implicant-lo més intensament en la mateixa). Siguem doncs atrevits tots plegats i deixem crèixer a la gent que ens envolta sigui on sigui.